L’espiral de la llibreta | Per Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La Barcelona flamenca del ‘tirititrán’
El Tablao Cordobés, al cor de la Rambla, celebra el 50è aniversari
Hi havia una vegada una bulliciosa ciutat portuària, que encara vivia d’esquena al mar quan va arribar a les portes una parella amb el seu petit espectacle flamenc: Luis Adame, madrileny, ‘tocaor’, i la ‘bailaora’ d’origen malagueny Irene Alba. Van recalar al número 35 de la Rambla, una artèria sense turistes el 1970 però plena de buscavides i ‘marines’, en un local llavors regentat per Joan Gaspart, del grup HUSA, i Matías Colsada, empresari teatral del Paral·lel («soooom les noies aleeegres que va portar Colsada per treure’ls el mal humor»). El matrimoni Adame havia fet voltes per mig món en ‘tournées’ amb companyies de categoria, i vet aquí que van acabar convertint-se en els propietaris del Tablao Cordobés i en la seva ànima, vaja. Doncs bé, l’establiment celebra el cinquantenari.
En realitat, l’aniversari es va complir el gener del 2020, l’any de la fatídica covid, el confinament i les restriccions, de manera que les ampolles de cava s’han hagut de destapar ara, tres anys després. La festa del 50 + 3, la mateixa edat que acaba de complir el primer tinent d’alcalde Jaume Collboni, que s’ha acostat al sarau, celebrat dimarts al migdia. Hi ha acudit molta gent: les ‘bailaoras’ Milagros i ‘La Chana’; Mimo Agüero, d’El Tablao de Carmen (Amaya); Lluís Cabrera, el fundador del Taller de Músics; Sílvia Ferrando i Eva Navas, de l’Institut del Teatre; la historiadora del flamenc Montse Madridejos; Xavi Massip (Amics de la Rambla); i Rafa Perona, guitarrista i president del Centre Cultural Gitano de la Mina. I María Rosa Pérez Casares, filla de la parella, que regenta ara el negoci.
Grafiti de FERT
Notícies relacionadesS’ha ajuntat un bon grup de gent en ple carrer, en el que ha acabat resultant un espectacle molt rambler, com aquella tertúlia futbolera al voltant de la font de Canaletes. L’empordanès Jordi Comas, conegut pel nom artístic de FERT, ha pintat un mural a la porta del pàrquing contigu al ‘tablao’, un retrat colorista i pop del Luis i la Irene, els fundadors, en els seus bons temps. Hi ha hagut brindis i parlaments i ganes de celebrar l’esforç que ha suposat mantenir les essències: envoltats de gofres i sangria, hauria sigut fàcil sucumbir al plàstic, al gat per llebre, però pel Cordobés hi ha passat la flor i nata, dels antics i de la saba nova. Al cant i al ball.
He pujat la Rambla recordant Enrique de Hériz, un amic que se’n va anar sense anar-se’n del tot, i com li agradava el ‘tirititrán’. Una vegada em va enviar un correu electrònic que encara conservo: «¿Per què escriure si tot és al flamenc?». I la lletra d’una ‘soleá’: «’Piedra fui, perdí mi centro/ y me tiraron al mar;/ mas con la fuerza del tiempo, / mi centro volví a buscar’».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
