Carta oberta al Tribunal Constitucional

Tot neix de la constatació que el seu crèdit davant l’opinió pública no passa pel seu millor moment. Hi ha enquestes que els qualifiquen per sota de l’aprovat i, si s’ha de jutjar pel llenguatge habitual dels mitjans, porten cosides a les seves togues unes etiquetes que els qualifiquen com a «conservadors» o «progressistes». Com saben, això no és una cosa específica del nostre país: d’una manera o d’un altra, els components de qualsevol tribunal habilitat per anul·lar una llei solen ser identificats segons les seves preferències ideològiques. El problema és que aquí hi ha molta gent que s’hi refereix com si vostès fossin incapaços de transcendir-les i decidir simplement en funció del que consideren correcte segons la Constitució. Se’ls nega la capacitat de tenir una opinió jurídica pròpia, com si ningú fos capaç de deixar de banda les seves pròpies preferències partidistes al prendre una decisió.

M’agradaria que canviés aquesta percepció de la seva tasca. La solució no és fàcil. Hi ha una part d’ella que ens correspon als que expliquem la seva institució i les seves sentències, però crec que també es podria fer una mica més des del mateix Tribunal. Com més gran sigui la transcendència política d’una de les seves resolucions, més intel·ligibles han de ser. Això significa que, en els fonaments que justifiquen les seves resolucions, els paràgrafs més tècnics siguin acompanyats d’altres d’intel·ligibles per a qualsevol persona mínimament cultivada. Si els seus raonaments semblen incomprensibles, sempre hi haurà qui els menyspreï considerant que són cortines de fum per amagar el suposat partidisme de la decisió. Que consti que aquest esforç es percep ja, però s’ha de perseverar fins que sigui una pràctica normal.

Notícies relacionades

Dos presidents de sala del Suprem s’incorporaran al Constitucional de la mà del CGPJ

Twitter era una cerveseria de Múnic

Sisplau, siguin més clars i persuasius per al conjunt dels ciutadans. Saben perfectament, com a juristes de reconegut prestigi que són, que un Tribunal Constitucional sempre viu sota la crítica de la falta de legitimitat. La seva activitat els pot portar a anul·lar lleis aprovades per una majoria parlamentària, elegida democràticament, mentre que la seva composició no sempre s’identifica amb aquestes majories. Ho fan en nom d’una Constitució que va ser aprovada fa un parell de generacions, imposant-la sobre una majoria legislativa formada democràticament fa pocs anys. Per això és important que en les seves sentències més delicades es justifiqui davant la ciutadania, de la manera més clara possible la fallada concreta. Així, indirectament, es justificarà també la raó de ser del control de constitucionalitat de les lleis.

Això no s’aconseguirà, probablement, només amb les sentències. La forma en què s’elaboren i el grau d’acord que manifestin són importants. Aconseguir la unanimitat és l’ideal, perquè evidencia que és possible un acord basat en criteris jurídics. En tot cas, facin el possible per redactar les seves resolucions sense filtracions i sense comportaments que mostrin deslleialtat cap a la institució que vostès encarnen. I, de cara a l’opinió pública, m’agradaria que fossin més actius en la difusió del seu propi paper. M’afanyo a dir que no demano veure’ls cada dos per tres als mitjans de comunicació. Com se sol dir dels jutges i tribunals en general, penso que han de parlar per les seves sentències. Però em temo que amb les millors i més convincents sentències no n’hi haurà prou per elevar la confiança de la ciutadania cap al Tribunal Constitucional. És molt difícil confiar en una institució el paper de la qual no s’entén, a diferència del que passa amb l’administració de justícia. Alguns intentem divulgar-ho, però vostès podrien assumir un protagonisme més gran als fòrums adequats. Els guardians de la Constitució no la defensaran bé si es queden sols, envoltats d’un públic desconfiat o hostil.