Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els mèrits dels emèrits
Al món li va haver de semblar estrany això del pontífex emèrit, però els espanyols tenim un rei emèrit i els catalans poden sumar un ‘president’ emèrit
M’assabento per la premsa que ha mort el Papamèrit, al cel sia. Era anomenat així perquè va tenir el mèrit de retirar-se per si mateix, no com la majoria dels seus col·legues, a qui els retira el seu immediat superior cridant-los a consultes; hi ha consultes de les quals no es torna. Benet ‒aquest era el seu àlies, ja que els papes, com els actors del Hollywood daurat, trien un nom atractiu per al públic‒ fou un gran intel·lectual, un home de gran preparació filosòfica i un erudit en el més ampli sentit del terme, del qual no he llegit mai una sola pàgina i a qui mai he escoltat ni una paraula, però es veu que això és el que s’ha de dir ara que ha mort. Passa el mateix amb Pelé, traspassat uns dies abans que Benet, tot i que va protagonitzar ben pocs traspassos durant la seva vida esportiva. D’aquest hem de dir que va ser el millor jugador de la història, encara que a penes ningú el veiés jugar en aquells temps pretelevisius. Hi ha afirmacions que no es discuteixen, sinó que s’acaten i es repeteixen, sota pena de ser tractats d’ignorants.
Al món li devia semblar estrany això de tenir un pontífex emèrit. No pas als espanyols, que fa anys que tenim un rei emèrit que dona tombs pel món. No diguem als catalans, que als anteriors els sumem un president emèrit que, en lloc de donar tombs, ha aposentat el cul a Waterloo, on li sufraguem la vida a ell i a la seva senyora, que s’ha quedat aquí però no permetem que passi penúries, ans al contrari, s’aixeca 6.000 euros al mes de diners públics. No sé si el Papamèrit vivia tan bé com els altres emèrits; imagino que, amb la seva solidesa intel·lectual ‒noti’s com m’he impregnat de la semàntica adient‒, preferiria llibres abans que compartir la vida amb Toni Comín, però això, excepte el president emèrit, ho prefereix qualsevol, fins i tot en el dramàtic cas que siguin llibres de Pilar Rahola.
Entretots
Ja es veu que convertir-se en algú il·lustre és força fàcil, n’hi ha prou de morir-se. Jo no tinc pressa, ni tan sols he aconseguit encara el grau previ de periodista emèrit, però imagino que, quan arribi el moment, després de rebuscar alguna virtut, el que es destacarà serà la meva capacitat de mantenir la verticalitat a la barra del bar Cuéllar després de tot un dia prenent quintos. Això sí que té mèrit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
