La triple reinvenció del papa Ratzinger

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

03 de gener del 2023. 12:18

0 Comentaris

JULIO CARBÓ

El papa Ratzinger, Benet XVI, acumula totes les contradiccions de l’Església catòlica des del concili Vaticà II fins avui. Va ser un dels joves teòlegs de l’influent grup de llengua alemanya que va alimentar doctrinalment l’oberturisme impulsat per Joan XXIII. Als que tenen menys de 50 anys tot això els deu sonar a xinès, però, perquè ho entenguin, aquell Papa és el més semblant a l’actual Francesc que ha tingut el catolicisme en els últims 70 anys. Però Ratzinger, i el conjunt de l’Església, va entrar en pànic al veure els efectes que les tesis del Vaticà II van tenir en el catolicisme: centenars de milers de secularitzacions, pèrdua del poder i falta de simpatia dels sectors conservadors occidentals. Així que Ratzinger va passar de deixeble de Karl Ranher a jutge de Leonardo Boff, màxima expressió del que molts van considerar un excés de dissolució en el món secular. Com li agradava dir al vaticanòleg Juan Arias, Ratzinger va dirigir, amb mà de ferro, l’ex Sant Ofici, la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Des d’aquesta talaia, i sota la capa protectora de Joan Pau II, el cardenal alemany va fer la contrareforma del Vaticà II, una esmena a la seva pròpia obra. Aquesta capacitat d’irradiar seguretat el va fer ser elegit Papa quan ja no tenia edat per ser-ho. Van pensar que podrien manegar-ho, però Ratzinger, un racionalista disfressat de místic, va tornar a reinventar-se. I va ser el primer Papa a dimitir en vuit segles. Abans de fer-ho es va autoesmenar una altra vegada. Va iniciar una croada contra els pederastes i els seus encobridors i contra el govern a l’ombra del Vaticà en temps del papa polonès. El seu últim servei va ser indultar el majordom que havia filtrat els documents de l’anomenat Vaticanleaks. I quan li van fallar les forces per a adversaris tan grans va dimitir, però va obligar tots els cardenals que havien de votar el seu successor a llegir un informe confidencial sobre els mètodes d’encobriment de la pederàstia i de la xarxa de negocis basada en la immunitat diplomàtica de l’alta jerarquia de l’Església. Després de llegir aquests papers, els cardenals no van repetir l’error de votar algú de la cúria romana. La por de la Modernitat continua sent l’assignatura pendent del catolicisme, més de la seva jerarquia que de les seves bases.