L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Petites epifanies quotidianes
Sobre els mags d’Orient i altres sobtades il·luminacions
Tres savis oriünds de regnes orientals, de Pèrsia, de l’Aràbia i de l’Índia llunyana, van posar rumb a Judea muntats en els seus camells, seguint el fulgor d’un cometa. Van travessar el desert sense perdre l’esperança, encara que al llarg del camí els núvols tintaven l’estela de foc al cel. Van avançar confiant en el seu instint. O en els seus dots profètics. «¿On és el rei dels jueus?», van preguntar els mags a Herodes quan arribaven a Jerusalem. Segons la tradició cristiana, van ser els primers gentils a veure Jesús, al pessebre del qual van arribar seguint el rastre de l’estrella, convençuts de la condició divina del nounat. L’astre es va aturar sobre el nen: una epifania, un cop de clarividència. Creients i no tan creients ho celebren, ja gairebé desposseït de sentit, cada 6 de gener.
Al diccionari, la paraula «epifania», en la primera accepció, també significa «manifestació, aparició o revelació». Es refereix a aquests llampecs inesperats que impliquen un canvi positiu. L’eureka que va sorprendre Arquimedes ficat a la tina plena d’aigua. La suposada poma sobre la closca de Newton. La serendipitat amb què una taca de floridura en un cultiu bacterià va saludar el doctor Fleming quan va tornar de vacances.
Entretots
No has de ser un geni perquè et passi. Aquestes sobtades il·luminacions passen de vegades a la vida quotidiana, sovint en qüestions pedestres. A mi em va passar amb la pasta de dents i les pomades, el dia en què un amic em va descobrir la utilitat del tap, i em va explicar que el broc punxegut de l’interior serveix precisament per perforar la pel·lícula de plàstic o d’alumini que segella el tub. Justa la fusta, ves per on.
A LA DUTXA
Notícies relacionadesLa fogonada sobtada esclata com una erupció volcànica, sense previ avís, com d’esquena a la consciència, sense esforç, quan el cervell no es troba en plena combustió, sinó amb la guàrdia baixa, despistat, distret. Sota el raig de la dutxa, pelant patates per a la truita del sopar, a l’escoltar una vella cançoneta mentre camines pel carrer. O en un sopar, a Dublín. De sobte, zas, la il·luminació del pla b, la solució a un problema podrit al cap. Fa cinc anys, Mariano Rajoy va dir al Congrés que el «senyor Sánchez» va percebre la moció de censura «com una epifania, una sobtada revelació resplendent». Però preferim discórrer per altres camins més subtils.
James Joyce sabia molt d’epifanies estètiques, d’aquestes manifestacions espirituals, «sobtades revelacions del que és una cosa, de la seva naturalesa profunda». Virginia Woolf els anomenava «moments d’eternitat». Fotografies fugaces. Instants inoblidables. De vegades, amb molta sort, et xiuxiuegen a l’orella en què consisteix l’existència, et donen pistes sobre on s’amaga el secret.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
