L’IVA que no se’n va

Al pagar amb targeta, em vaig adonar posteriorment que el preu era el mateix que abans que entrés en vigor la supressió de l’IVA. L’endemà: una altra vegada les dues barres de mig, però aquesta vegada, abans que jo digués res, al pagar, la dependenta em va advertir: «Han pujat a 1,25 euros, és a dir, les dues a 2,50».

La meva pregunta: «¿I allò de l’IVA?». Resposta: «Ens han dit que han pujat els costos i entre una cosa i l’altra, el preu final puja». En resum, en comptes de baixar a 1,056 cada barra de mig, ha pujat a 1,25, el 4% respecte al 2022 i més del 18% respecte al que hauria de ser sense l’IVA que, o s’ha quedat enganxat al producte com quan trepitgem un xiclet a la calçada, o se l’han quedat com a part del marge. Poden semblar xifres petites, però multipliquin pels dies de la setmana que van a comprar el pa i per les setmanes que té el mes. Potser és anecdòtic, però em temo que no tant.

Notícies relacionades

Els fills de Gisèle Pelicot

Sortir de la confusió

La vicepresidenta i ministra d’Economia, Nadia Calviño, va ser contundent la setmana anterior: «Confio que el sector, que és molt conscient que té una responsabilitat especial en aquest moment, col·labori i transmeti aquesta baixada dels preus, que es notarà immediatament a les butxaques de les famílies espanyoles; si no, la CNMC tindrà una indicació molt clara de vigilar-ho i hi haurà sancions si no es compleix».

El problema és que sense dotar la CNMC de més recursos poc podrà fer per controlar que la recaptació a la qual renuncia l’Estat (tots), en comptes d’abaratir la compra dels ciutadans-contribuents, es converteix en un marge més gran i, per tant, en més beneficis per als venedors.