NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
A propòsit de ‘Tosca’, el Liceu i Pasolini
L’òpera, com gairebé totes les tradicions culturals en l’era digital, viu en un perill d’extinció permanent. Mira d’evitar-ho de dues maneres: convertint-se en una activitat elitista i minoritària que conserva la puresa de la tradició per uns quants o mirant de captar nous públics a costa d’admetre determinades heterodòxies. La primera opció és més cara i més segura. La segona és més arriscada, sobretot per als que obliden que l’ortodòxia d’avui va ser la transgressió d’ahir.
El Liceu de Barcelona ha recuperat el pols. Les seves estrenes tornen a superar els murs del coliseu de la Rambla. L’últim episodi s’ha viscut amb l’estrena d’una versió de ‘Tosca’ que ret un homenatge transgressor a Pasolini i que ha provocat una polèmica revitalitzant entre els amants de la puresa del gènere i els partidaris de l’experimentació. Una lluita sense treva entre xiulets i aplaudiments digna d’una graderia de futbol. L’òpera té experts per jutjar el resultat de l’invent, però fins i tot en el cas que fos un fracàs tindria el nostre aplaudiment. El tema és renovar-se o morir, perquè no renovar-se no és ni una opció.
Aquesta mena de polèmiques, lluny de debilitar les institucions culturals, les enforteixen. El caos i la controvèrsia són signes de vitalitat, mentre que l’apatia condueix a la insignificança. Hi ha una cosa pitjor que els espectadors guardians de l’ortodòxia xiulessin a l’inici del segon acte de ‘Tosca’, i és que ningú hagués alçat la veu. L’aposta és arriscada com deuen saber els que l’han promogut, però qui no s’arrisca mai aconsegueix els objectius que persegueix. El Liceu s’està revitalitzant. Això ho saben els que dijous van cridar i també els que van aplaudir. Aquesta ‘Tosca’, l’òpera cooperativa amb els veïns del Raval, l’abonament en ‘streaming’, l’aposta per nous valors i nous públics poden resultar controvertits. És la millor notícia. El contrari, la paràlisi o l’apatia serien símptomes d’una esclerosi que podria acabar en necrosi. I això és el que està esperant molta gent dins i fora de Barcelona. Un nou senyal de decadència que la ciutat no es pot permetre com tampoc es pot permetre sostenir amb diners públics una cosa que només interessi els que ja no poden sostenir-ho sols.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
