Arròs perenne

Molts dels conreus que són essencials per a la nostra alimentació estan basats en plantes que plantem de manera anual o, de vegades, dos o tres cops a l’any. És el cas dels cereals, les lleguminoses i molts cultius de l’horta. Fins al 80% dels productes d’origen vegetal que mengem procedeix de cultius anuals. En canvi, els fruiters són plantes perennes que viuen anys o, en el cas de les oliveres fins a centenars d’anys, i en recollim els fruits un cop l’any. Ja fa temps que es busca la manera que alguns dels conreus essencials siguin perennes. Una publicació recent elaborada per investigadors xinesos explica que poden haver-ho aconseguit per a l’arròs.

Que sigui l’arròs no és una qüestió menor. És l’aliment del que viuen més persones al nostre món, potser fins i tot la meitat dels humans depenen d’aquest cereal, sobretot a Àsia i Àfrica, però també se’n consumeix molt a l’Amèrica del Sud i està present en la nostra cuina mediterrània. El treball ha consistit justament a hibridar una varietat d’arròs comú de procedència tailandesa amb una espècie d’arròs africà que és perenne. Els investigadors han utilitzat els procediments clàssics de la millora genètica i han aconseguit, després d’una feina de gairebé vint anys, una varietat amb les propietats de rendiment i nutrició de la varietat asiàtica però que no cal replantar cada any. Aquesta nova varietat, anomenada PR23, ha estat plantada per més de 40.000 pagesos xinesos des de l’any 2016. La producció mitjana per hectàrea durant cinc anys amb dues collites per any és comparable a de les varietats anuals, segons els investigadors.

El fet de no haver de plantar l’arròs cada any i que la planta pugui produir gra durant quatre o cinc anys té uns avantatges significatius per als pagesos. Els autors del treball han calculat que la feina al camp es redueix gairebé a la meitat i que el cultiu produeix també un estalvi d’adobs i d’aigua. En el seu conjunt, l’arròs perenne permet reduir l’empremta ecològica, en particular les emissions de metà, que, en el cas de l’arròs, són importants. Però la nova varietat també pot presentar problemes pels tractaments que calgui fer per les males herbes, que cada any s’eliminen llaurant, i pot estar més exposada a malalties. Tot això pot ser feina futura per als qui treballen sobre la genètica de l’arròs, els agrònoms i, evidentment, els pagesos, que són els qui acaben fent el treball.

Notícies relacionades

El debut del James Webb, l’avenç científic més important de l’any

El primerenc (i misteriós) «baby boom» de les galàxies

L’any 2022 l’arròs ha sigut també notícia perquè per primer cop s’ha plantat a les Filipines una varietat polèmica, l’arròs daurat. Es tracta d’una varietat transgènica que conté al gra els precursors de la vitamina A i que pot servir per evitar una deficiència que produeix ceguesa en els infants. Per primer cop després de més de 20 anys que fa que es va publicar, l’arròs daurat serà accessible als qui el poden necessitar. Caldrà veure si realment és eficaç i si permet resoldre un problema que és important en algunes regions del món.

Les imatges que ens arriben del telescopi James Webb ens acosten a la immensitat de l’Univers o ens donen un sentiment de meravella i de satisfacció per haver aconseguit una fita tecnològica impressionant. També ho és alimentar cada dia totes les persones que viuen al món. L’arròs hi col•labora des de fa 10.000 anys gràcies a l’esforç continuat dels pagesos que fan servir totes aquelles tecnologies que els permet produir el que la gent necessita per viure. El nou arròs hauria d’ajudar a aconseguir-ho.