Filosofia de vida

El nostre dia a dia inclou dificultats, sens dubte, injustícies i amargors; ningú va parlar de renunciar a cap principi ni de no encabritar-se quan toqui. Però també tenim a l’abast disfrutar de persones i experiències que en qualsevol moment poden desaparèixer, la qual cosa revela el tremend error de no cuidar-les. O sigui que si el que toca és fer llista de bons propòsits, jo m’apunto a escoltar més que mai els qui no pensen com jo; a continuar estimant els qui més m’importen; a captar en la cultura els nutrients que conjurin el perill de convertir-me en un energumen i, per damunt de tot, a refugiar-me en l’humor com a vacuna contra gairebé tot. La veritat és que tampoc s’ha de ser gaire eixerit per detectar interessos espuris en aquesta ofensiva dels professionals del mal rotllo, a la qual cosa s’uneixen les habituals dosis d’estupidesa col·lectiva i l’addicció que provoca abonar-se a la bronca. Però a mi que no m’esperin. Davant d’ells –i elles– penso practicar això que recomana el filòsof de moda, Byung-Chul Han, al seu últim llibre: la inactivitat, que «no és una debilitat, ni una falta, sinó una forma d’esplendor de l’existència humana»