El Japó dona carpetada al pacifisme

Fa anys que Tòquio busca no tenir una defensa tan dependent de les tropes nord-americanes acantonades al Japó: 58.000 efectius, el desplegament militar exterior més gran dels EUA en un sol país. El 70% de les tropes es troben a Okinawa, que fa dècades que demana al Govern nipó una reducció de la presència militar, però el Pentàgon considera aquest arxipèlag un important punt estratègic davant d’una eventual resposta immediata a una crisi a la península de Corea o a l’estret de Taiwan.

Segons el primer ministre Fumio Kishida, el Japó ha arribat a «un punt d’inflexió» ja que hi ha moviments en l’entorn del seu veïnat que «pretenen canviar de manera unilateral i per la força l’actual statu quo». Ha assegurat que el Govern està disposat a prendre tota mena de mesures, des de diplomàtiques a militars, per fer front al repte que representa la Xina, «el desafiament més important de la historia».El Japó reclama arribar a la ‘normalitat’ militar, és a dir, construir, com els altres països, un exèrcit amb capacitat d’atac, en lloc de les anomenades Forces d’Autodefensa, que exigeix canviar l’article 9 de la Constitució. Els predecessors de Kishida, sobre tot Shinzo Abe (2009-2020), ho van intentar, però el pacifisme instal·lat en la població ho va impedir. Tanmateix, el creixent poder militar de la Xina, les múltiples proves de míssils de Corea del Nord, amb alguns llançaments sobre el Japó, la guerra d’Ucraïna, la tensió a Taiwan i la disputa amb la Xina per les illes Senkaku/Diaoyu han portat la majoria dels japonesos a recolzar l’increment de les despeses militars. 

Amb el Japó i els EUA lligats per un Tractat de Defensa mútua, els estrategs assenyalen que qualsevol conflicte entre la Xina i els EUA per Taiwan involucraria Okinawa. Per això el Govern nipó ja ha començat a fortificar algunes de les illes d’aquest arxipèlag. Les noves instal·lacions militars tenen per objectiu dificultar l’accés dels vaixells de guerra xinesos al Pacífic occidental.

La reforma de la defensa, aprovada el desembre pel Govern, inclou la creació d’un comando conjunt per dirigir les forces aèries, terrestres i marítimes, la compra d’almenys 500 míssils nord-americans Tomahawk i el desenvolupament propi d’avions de combat, drons i un sistema armamentista de defensa i atac. El Japó considera insuficient el seu actual escut antimíssils i vol tenir la capacitat de destruir les sitges i els llocs de llançament de l’enemic.

L’actualització de l’Estratègia Nacional de Seguretat elaborada el 2013 i dos documents més donen compte de la nova visió militar del Japó, que busca reforçar els llaços amb els Estats Units, però no com un país dependent sinó com un ferm aliat, disposat a lluitar «en un greu entorn de seguretat» per la supremacia d’Occident. En els textos s’endureix sensiblement el llenguatge sobre Rússia i la Xina i es destaca que la cooperació de Moscou i Pequín a l’Àsia suposa «una forta preocupació de seguretat».

Notícies relacionades

Nuclears, reobrir el debat

El valor extraordinari de la immigració

La Xina, que va viure l’agressió japonesa el segle passat i ara s’enfronta a la creixent hostilitat dels EUA, ha criticat la nova postura del país veí i l’insta a «reflexionar sobre la seva política». Pequín és el primer soci comercial de Tòquio, una cosa que Washington censura i, com en el cas d’Alemanya, apressa els dos països a reduir la dependència econòmica i energètica de la Xina i Rússia.

La recerca del seu lloc al món va portar la diplomàcia japonesa la dècada passada a tenir un paper molt més actiu en l’entorn i a afavorir la creació d’associacions amb què augmentar la seva influència. Al poder tou, Tòquio hi afegeix ara un poder dur amb què reforçar la seva posició tant davant la Xina com en el si d’Occident, on els dirigents nipons volen inserir el país malgrat que és l’imperi del Sol Naixent.