El pit dels meus somnis

Es tracta del text de la web d’un centre mèdic prestigiós de Madrid. Dirigit únicament a les dones, les tracta de disminuïdes físicament i psíquicament. Em sembla contrari a l’ètica professional mèdica considerar que la baixa autoestima personal és conseqüència de tenir uns pits petits; igual que prometre que la felicitat arriba amb els implants de silicona. O que, si no passes pel bisturí per aconseguir un cos desitjable segons els cànons de la moda,tindràs raó si sents que no vals res. 

Així s’entén que adolescents acomplexades de 14 anys reclamin una liposucció, una rinoplàstia o l’habitual canvi de pit, quan cos i psique encara estan en desenvolupament. Més encara, augmenten els casos de dismorfofòbia. Persones que interioritzen una imatge distorsionada i negativa del seu cos, allunyada de la realitat. A més, xarxes socials com Snapchat, que elimina amb un filtre les arrugues, engrandeix la mirada o empetiteix el nas en un tres i no res, ens confonen a l’oferir-nos la nostra imatge irreal, ferventment desitjada.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

De la mateixa manera que ens cuidem la pell, anem a la perruqueria, ens maquillem o ens pintem les ungles, crec que s’ha de saber valorar bé els retocs estètics. Per descomptat que hi ha bons professionals de la medicina, que actuen amb un alt sentit de la responsabilitat, i que uneixen harmonia, seguretat i salut. Fins i tot es neguen a executar demandes excessives de pacients, i els deriven, si és el cas, a la consulta psicològica. 

Comencem l’any. Tractem-nos bé amb una dieta equilibrada, activitat física i relacions afectives sanes. Però en l’era de la violència estètica, s’ha de reflexionar. La bellesa està disputada amb la perfecció.