NEWSLETTER
A propòsit de ‘Machos Alfa’: pactar entre diferents
La sèrie ‘Machos Alfa’ de Netflix porta a l’opinió pública un debat latent en les sobretaules de Nadal i els xats del cunyat: l’empoderament femení comença a generar crisis d’identitat en els homes educats en la mentalitat masclista imperant fins ahir mateix. El fenomen també afecta, com vam explicar fa unes setmanes, els més joves, que es revolten contra l’educació per la igualtat a les aules de la mateixa manera que canten el ‘Cara al sol’ a les festes per tocar els nassos als seus pares, igual que ells cantaven ‘La internacional’ per fotre els avis. Tot canvi social implica la ruptura conflictiva d’una norma i genera la necessitat de reconstruir el consens. Quan es culmini el procés d’empoderament femení, és a dir, quan la igualtat sigui efectiva (cosa que encara no passa, com evidencia el brot d’assassinats del mes de desembre) serà el moment de reconstruir la masculinitat per oferir pautes, expectatives i premis diferents dels homes en un món on les dones, llavors sí, estiguin al mateix nivell.
Fins que aquell moment arribi, és necessari reclamar a tothom serenitat. Convertir els drets en mera ideologia és un mal camí. La dreta ha volgut històricament apropiar-se de la llibertat i l’esquerra de la igualtat. Aquesta tendència a la dialèctica, al pensament binari, tan pròpia de la cultura occidental i reforçada des de Hegel, quasi mai serveix per aconseguir l’objectiu de la felicitat de les persones. Tan cert com que tots som titulars dels mateixos drets és que cadascun de nosaltres se sent diferent. Per tant, assegurar la igualtat de drets no pot significar en cap cas erradicar les individualitats, eliminar els matisos o els biaixos i imposar un model homogeni de persones en les lleis, en els tribunals, a l’escola o en els mitjans de comunicació. La convivència mai s’assegura amb l’erradicació de la diferència sinó trobant el punt de trobada, el pacte, el consens que, certament, a les bombolles digitals és més difícil d’aconseguir que a les injuriades tribunes dels mitjans de comunicació. Potser la política i l’escola posteriors al maig del 68 van voler imposar models més que alliberar-nos dels anteriors com deien. Mal camí.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
