Lauren Boebert, tirotejant la democràcia

Boebert va néixer a Florida, en una llar que depenia de l’assistència social. Quan tenia 17 anys, tota la família es va traslladar a Rifle, Colorado. Un any més tard, la jove va abandonar l’escola secundària al tenir el seu primer fill. Va treballar en un McDonald’s, en una empresa de perforació de gas natural i, el 2013, amb el seu actual marit, van obrir un restaurant en el qual l’especialitat de la casa són les pistoles que llueixen les cambreres als seus malucs.

Boebert va arribar als seus primers moments de glòria a l’oposar-se a la confiscació de rifles semiautomàtics després d’un tiroteig que va deixar gairebé dues dotzenes de morts i per desafiar l’ordre de tancar el seu restaurant durant la pandèmia. Durant aquells dies també va dir que estava «molt familiaritzada» amb QAnon, la teoria conspiranoica d’extrema dreta que considera Trump el salvador d’un món dominat per una elit pedòfila i corrupta (Obama, el papa Francesc o l’actor Tom Hanks en serien alguns dels seus membres). El 2020 va donar la campanada i, contra tot pronòstic, va ser elegida congressista republicana pel districte de Colorado.

Durant els seus primers dies a Washington va difondre un vídeo en el qual es passejava pels carrers de la capital amb la seva pistola Glock i va protagonitzar diversos episodis davant el detector de metalls del Congrés. En les hores prèvies a l’assalt del Capitoli va tuitejar: «Avui és 1776», amb referència a l’any de la declaració d’independència dels Estats Units. Els mesos no han suavitzat el verb de Boebert, que tant crida i insulta com jalona el seu discurs amb termes bíblics. Va arribar a dir «esquadró del gihad» a la congressista demòcrata d’origen somali Ilhan Omar i va escollir el dia de la compareixença de Zelenski per tornar a eludir la seguretat del Congrés.

El desembre del 2021 va triar una tendra imatge per felicitar el Nadal: una foto al costat dels seus quatre fills armats amb rifles. Hi ha alguna cosa en aquesta imatge que, aquests dies, resulta especialment pertorbadora. El petit, de set anys, mira a la càmera. La seva mare, en la trentena, posa la mà sobre la seva espatlla. Any a dalt, any a baix tots dos tenen les mateixes edats que la professora greument ferida en una escola de Virginia i el nen que li va disparar.

Les estadístiques són difícils de digerir. Durant el 2020, més de 4.300 joves van morir per lesions relacionades amb armes de foc als EUA. Cada tres, quatre dies, un centre educatiu pateix un incident amb armes. Segons l’ONG Gun Violence Archive, el 2022 és l’any que més nens i adolescents han mort en tirotejos. De fet, les armes de foc s’han convertit en el primer factor de mort de menors, per davant dels accidents de cotxe. Les morts de nens negres quadrupliquen les dels blancs. També els suïcidis infantils amb una arma han arribat a un màxim històric.

Notícies relacionades

Kevin McCarthy, elegit president de la Cambra baixa del Congrés dels EUA

El caos al Congrés dels EUA continua i ratifica el control de l’ala ultra i populista en el Partit Republicà

Entre els molts vídeos que circulen a les xarxes sobre l’ús d’armes per menors, un mostra la impossibilitat d’un adolescent de 13 anys de comprar alcohol o tabac i la facilitat amb què adquireix una arma legalment. En un altre vídeo, una criatura de 4 anys maneja un rifle amb especial destresa mentre és aclamat per una dona.

Boebert defensa l’ús de les armes com un exercici de llibertat i no dubta a comparar el fet que en regulin l’ús amb les polítiques de control dels nazis. Però, en el fons, les armes no deixen de ser un símbol, un emblema d’una concepció malejada de la llibertat. En nom d’aquesta falsedat, s’educa en la intolerància, es burlen de les institucions, es perverteix el sentit de justícia i es condueix el país a una mena de suïcidi, físic i també social i polític. No, no podem votar Boebert, però el seu alè polític arriba a les nostres costes. Com el salnitre corroint el ferro i la fusta. Com un tret tallant l’aire.