Article de Miquel Barceló Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Compromís Metropolitano 2030, una bona notícia
La pregunta que ens hem de fer ara és sobre la governança de la Regió Metropolitana i quin grau de realització podran tenir els projectes transformadors
Barcelona 27 04 2021 Area metropolitana Vistas de l Hospitalet area metropolitana desde Sant Pere Martir por encima de Sant Joan de Deu FOTO de FERRAN NADEU /
Ara fa uns dies el Pla estratègic metropolità de Barcelona (PEMB) presentava el Compromís Metropolità 2030 com un nou exercici de planejament estratègic a escala de regió metropolitana, seguint una ja llarga tradició que va començar l’alcalde Pasqual Maragall, a l’àmbit de la ciutat de Barcelona, i que després va continuar Joan Clos, amb el Pla Estratègic Metropolità dels 36 municipis de l’àrea metropolitana.
El PEMB ha demostrat ser una bona eina de planejament de ciutat, primer, gràcies a l’entusiasme i l’impuls del recordat Francesc Santacana, i actualment, amb el treball no menys entusiasta d’Oriol Estela i el seu equip. Una altra cosa són els resultats assolits en forma de projectes concrets portats a terme. El PEMB és una eina de planejament, però no és un instrument executiu que gestioni projectes estratègics i els dèficits de governança metropolitana limiten el pas del planejament estratègic al desenvolupament de projectes.
Actualment, amb les tendències de la competència entre ciutats a escala global, la nova ciutat del segle XXI necessita una visió integrada a l’àmbit metropolità per al planejament estratègic, però també per dotar-se dels instruments executius que impulsin i gestionin els projectes estratègics identificats.
Com explica l’urbanista investigador a la Universitat de Harvard Ramon Gras, la dimensió de la ciutat real és important. Quan augmenta la població d’una ciutat poden augmentar les variables relacionades amb l’economia i la innovació, si es posen en pràctica les estratègies adequades; en aquest cas, els beneficis són evidents pel conjunt de la població.
¿Quina és la ciutat real, en el cas de Barcelona? El planejament urbà comença fa uns anys a la ciutat de Barcelona d’1,6 milions d’habitants, passa tot seguit a escala de l’AMB de 36 municipis i 3,3 milions d’habitants. Ara, amb el Compromís Metropolità 2030, passem a la nova ciutat que representa la regió metropolitana de 5,1 milions d’habitants i més de 150 municipis, una de les metròpolis més importants d’Europa.
Per tal que les ciutats puguin competir a escala global i captar talent i inversions, cal dimensió, i la regió metropolitana dels 5 milions té la dimensió per esdevenir un potent ecosistema innovador, node de la xarxa global de ciutats.
El Compromís Metropolità 2030 de la nova ciutat dels 5 milions proposa un conjunt de vuit missions estratègiques pel futur d’aquest territori urbà; es tracta d’objectius transversals relacionats amb l’economia, els nivells de renda, l’emergència climàtica, la mobilitat, l’alimentació saludable, la cohesió territorial i social, la vivenda i l’accés a la cultura. Aquestes missions es desenvolupen en 96 projectes, dels quals 32 són metropolitans.
La pregunta que ens hem de fer ara és sobre la governança del Compromís Metropolità i quin grau de realització podran tenir els projectes metropolitans transformadors. Actualment, sembla que l’incentiu dels ajuntaments a participar en aquests projectes és limitat i tendeixen a prioritzar els seus propis projectes.
Ateses les dificultats diverses per poder disposar d’una governança efectiva a l’àmbit metropolità, potser caldria dotar els projectes transformadors d’una governança pròpia, projecte a projecte, amb el lideratge del conjunt de municipis, la participació d’agents públics i privats i una capacitat de disseny i de gestió específica per cada projecte. Objectius estratègics com la transformació de part del sòl industrial en ecosistemes innovadors o la necessària transició de model energètic contra el canvi climàtic, però també com a oportunitat pel desenvolupament econòmic i la promoció internacional de la Barcelona dels 5 milions per a l’atracció d’inversió, entre altres projectes, requereixen una governança pròpia si volem que tinguin la viabilitat necessària per portar-los a terme.
Notícies relacionadesD’altra banda, disposar d’una capital competitiva internacionalment és compatible amb l’equilibri territorial del país. Una Barcelona metropolitana forta i competitiva i una Catalunya equilibrada econòmicament i socialment són dos elements que es poden alimentar mútuament amb les polítiques públiques que assegurin la coordinació i la col·laboració a escala territorial.
El Compromís Metropolità 2030 és una bona notícia pel futur dels 5 milions i del conjunt del país, i ara cal transformar els objectius estratègics en projectes transformadors des del punt de vista metropolità, amb governança pròpia i capacitat d’actuació efectiva.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
