Enric, Froilà i el gran teatre del món

‘SPARE’

Notícies relacionades

La reacció de Camilla Parker-Bowles a l’acusació del príncep Enric

Twitter era una cerveseria de Múnic

Picotejant ressenyes i comentaris d’aquí i d’allà, el llibre sembla que traspua bastant ressentiment, un rancor que es veu al títol original: ‘Spare’, és a dir, «recanvi». ‘Spare’ és, en anglès, el pneumàtic de recanvi que viatja al maleter, però també pateix d’un matís degradant en altres expressions: Allò que sobra, a qui ningú li importa, la quincalla, el que acabes fent a desgana. Un captaire a Whitechapel demanarà una moneda ‘spare’. També ho és el duplicat de claus que guarda el veí o l’habitació on dormirà l’hoste inesperat en un llit plegable. La frase «vull parlar amb tu quan tinguis un ‘spare minute’» tanca una càrrega de dinamita per no haver prestat atenció. Això els passa a Enric, el pèl-roig «díscol», cabaler del seu germà Guillem, i a Froilà, legatari del no-res. Joves, carregats de pasta, sense gaire a fer i sota la tirania del focus mediàtic, per no emportar-se després un bocí de posteritat.

ORFANDATA Enric el redimeix haver perdut la seva mare de forma tràgica als 12 anys. ¿Se supera un trauma com aquest? No sembla adonar-se que està immers en un espectacle, en un joc de representacions en què també participa el paper ‘couché’, en una peça teatral amb tots els ingredients per fascinar el gran públic: adulteri, el príncep viudo, la madrastra, l’enfrontament shakesperià dels germans... O ho acceptes o toques el dos sense fer soroll. Amb el seu llibre, Enric està donant filet de primera a la premsa que tant odia, la que tant mal li ha fet.