Article d’Alejandro Giménez Imirizaldu Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Entre la llibertat i el patinatge
Els sis mesos que s’atorguen les administracions permetran avaluar amb detall i solvència tècnica riscos, efectes i alternatives a l’ús del patinet
El nombre de patinets i altres enginys elèctrics que circulen per Barcelona creix a ritme tropical. S’ha quadruplicat en tres anys: de 10.000 a 40.000. El que va començar com una joguina simpàtica comença a generar rebutjos i afectes més polaritzats. -És eficient, pesa molt poc comparat amb una moto, no diguem un cotxe. Conviu bé amb la bici. No ocupa espai públic d’aparcament i no treu fum, recorden els seus defensors. -No contaminaran aquí, però l’electricitat tampoc és de cost ecològic zero. El liti de la bateria és el nou petroli i ja veurem el que dura. No pedalen ni es mouen, no se’ls veu venir, llisquen com espectres, provoquen ensurts de mort i causen el triple d’accidents, argumenten els detractors.
Un altre dels seus avantatges era un bon encaix en el transport públic. La intermodalitat, la diversitat d’oferta, integració de títols, inclusivitat i rebaixes en les tarifes trobaven en el petit comodí elèctric un aliat perfecte. Fins que va cremar. Els bombers van apagar més de 20 incendis provocats pel sobreescalfament de la bateria d’un patinet l’any passat. Quan va passar en un tren, al novembre, va saltar l’alarma: el foc químic és particularment tòxic i difícil de controlar. Per això cal entendre i acatar la mesura cautelar que des de l’Autoritat Metropolitana del Transport, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB, arriba avui, i no confondre la llibertat amb el patinatge. Els sis mesos que s’atorguen les administracions permetran avaluar amb detall i solvència tècnica riscos, efectes i alternatives.
Entretots
La prohibició convida a imaginar dos escenaris a curt termini: una perfecta obediència indicaria que el perfil d’usuari afectat per la mesura no és particularment abundant ni sorollós. O que existeixen alternatives. La desobediència donaria pistes del contrari, patinets de contraban al camal, la bossa o sota la gavardina i sancions. També caben dos escenaris a llarg termini: una mutació cap a màquines cada vegada més grosses i trucades, amb més autonomia. El problema vindrà si les quasimotos operen sobre una xarxa metropolitana de carril bici que ofereix marge de millora en el seu disseny, senyalització, continuïtat i abast, convivint amb usuaris més fràgils. És a dir, més accidents. Dos: una evolució cap a rodes i motors més petits i integrats. ¿A les vambes? S’especula en mitjans esportius sobre ciclistes d’elit que haurien sumat ajuda elèctrica a l’EPO. Feta la llei, fet el micromotor.
Podria utilitzar-se la conjuntura per reivindicar rodaments lliures: patins, patinets i monopatins en les seves infinites variants esportives, cada una més guai que l’anterior. I aprofitar per animar els viatgers de rodalies penalitzats per la mesura que donin una oportunitat als pedals: la velocitat canvia poc i la salut molt. Després d’uns dies d’adaptació, els seus col·legues i amistats aplaudiran el bon humor que aporta l’exercici. Els seus amors i amants celebraran la recobrada turgència d’aquests glutis.
