Enric d’Anglaterra i altres cabalers reials

Si a les famílies comunes el primogènit pot patir la síndrome del ‘príncep destronat’ quan neix el seu germà petit, a les famílies reials és el cabaler el que té la penitència de la falta d’horitzó. Per fora semblen milionaris i es comporten com a milionaris, però per dins... Pateixen i no es molesten a ocultar-ho. Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin tampoc van voler una existència relegada a l’ombra i han acabat al banc dels acusats, a la presó i als programes de xafarderia. La filla més petita dels reis emèrits d’Espanya va resultar tan damnificada com la seva germana gran d’una Constitució masclista que, en ple segle XXI, proclama la prevalença de l’home sobre les dones en la successió al tron. Una altra germana gran relegada a cabalera pel seu sexe, Marta Lluïsa de Noruega, es casarà amb un xaman, Durek Verrett, que afirma que en una altra vida va ser un rei a l’Antic Egipte. Per evitar problemes als nombrosos annexos als hereus, Margarida de Dinamarca ha desposseït del títol de prínceps quatre dels seus vuit nets, els fills del secundogènit Joaquim, amb gran escàndol, indistingible la monarca de l’àvia. El rei de Suècia, Carles Gustau, considera un greuge i una injustícia que el seu fill menor no arribi a regnar perquè el país va eliminar la llei sàlica en benefici de la primogènita Victòria. Li corresponia per néixer home, en la lògica retro de la monarquia. El ‘recanvi’ britànic (així es denomina els cabalers a la família d’Enric i així ha titulat el seu llibre) va per a ‘best-seller’. El duc amenaça de ser més dissolvent que el seu oncle Andreu, un altre número dos apartat i investigat per abusos a menors, i ja hi ha gent que l’assenyala com el principi del final de la corona, que encara no ha rebut amb pompa el seu pare. Al tauler hi ha un peó rondinaire que busca l’escac i mat.