Kevin McCarthy: el fill del bomber i la trucada de DT

Quan ja tot feia preveure que s’arreglaria la disputa interna després de múltiples concessions al que anomenen ‘Freedom Caucus’ (aquesta ‘soidisant’ colla per la llibertat), un dels congressistes, Matt Gaetz, no va votar el que tothom es pensava que votaria i, en una escena que ben bé podria ser cinematogràfica (de tensió i gestos violents, de mascles cabrons amb banyes que xoquen entre elles) es va enfrontar físicament a McCarthy, que el va agafar del braç i li va recriminar la postura díscola. És a dir, després de tot aquest merder televisat, de les anades i vingudes, de les mirades penetrants i els crits sorollosos, mentre els fills dels congressistes esperaven que els papes poguessin jurar el càrrec per celebrar-ho en família, un sol home ho tornava a malmetre tot. Aquest tal Gaetz és membre del club Never Kevin (Mai en Kevin), que és una manera força simpàtica de conviure, tots dos, en el mateix partit

Notícies relacionades

Lauren Boebert, tirotejant la democràcia

Kevin McCarthy, els equilibris de l’ambició

McCarthy, quan va acabar el drama orquestrat pels republicans més extremistes, va declarar «no em rendeixo mai», cosa que, vistes les circumstàncies, sembla bastant encertada. Això sí, per aconseguir el despatx que tant volia es va comprometre a passar per una hipotètica i futura moció de censura si un sol congressista ho proposava, un congressista que no seria d’estranyar que fos, per exemple, el mateix Gaetz. A més, va transigir amb unes quantes concessions més, entre les quals la de suprimir els detectors de metall que Nancy Pelosi havia fet col·locar després de l’assalt del 2021. Si afegim a aquesta curiosa iniciativa el fet que va convidar –«és una invitació personal»– tots els americans a visitar la ‘Casa del Poble’, per acabar amb l’«obscurantisme», ja tenim a punt el còctel perfecte perquè les milícies armades dels OathKeepers o els batallons ciutadans dels Proud Boys o els del Patriot Front facin visites turístiques al Capitoli, amb les despeses pagades

En la seva joventut, mentre estudiava màrqueting i empresarials, McCarthy va muntar un negoci de venda de sandvitxos i va treballar de bomber ocasional. Vull dir que tant per tradició familiar com per experiència, sembla que té una certa habilitat a apagar focs. També sap quin és el foc que més crema i quina companyia li convé. Va criticar Trump per aquest cop d’estat fallit i, al cap de pocs dies, ja era a Mar-a-Lago a rebre instruccions. Va canviar d’opinió. Ara li agraeix l’ajuda: «Si no hagués estat per ell, ara no seria president». Efectivament. Enmig de l’enrenou, es va fer cèlebre la fotografia de la congressista Marjorie Taylor Greene amb un telèfon a la mà on es veia qui trucava: DT. I la seva mirada, que implorava mirar la pantalla amb un dit que assenyalava l’emissor del missatge, com si fos Déu en persona qui donava ordres. La trucada va fer l’efecte que havia de fer i McCarthy va recordar el seu pare bomber («l’important és com s’acaba») mentre rialler, amb vestit blau marí i dents immaculades, aixecava el braç (el dret) per al primer cop de maça del seu mandat.