Algunes prioritats per a la salut pública catalana

1. En primer lloc dos grans problemes: les malalties infeccioses, especialment epidèmies i pandèmies, i les malalties cròniques no transmissibles. Ens cal detectar-les com més aviat millor, conèixer les seves característiques i les seves tendències. Ens cal millorar la vigilància i la intel·ligència epidemiològica i això vol dir dotar-la de recursos humans ben preparats, de recursos informàtics i disposar de laboratoris ben dotats tecnològicament i adaptables a les necessitats que puguin sorgir.

2. La crisi climàtica és una de les més importants prioritats en salut pública i ja anem tard. Ens cal establir estratègies per minimitzar els efectes negatius del canvi climàtic sobre la salut de la població. El gener del 2020 el Govern de la Generalitat va aprovar la impulsió del «Programa de resposta de Salut Pública front l’emergència climàtica». La pandèmia el va aturar. La crisi climàtica no s’ha aturat.

3. Per assolir aquests objectius ens calen polítiques que, forçosament, han de ser transversals i multidisciplinàries. Sols garantint un ambient i un mon animal sans podem garantir una bona salut humana. És la filosofia de l'estratègia «One Health» (Una sola salut) absolutament imprescindible, juntament amb els plantejaments de «Salut en totes les polítiques»: qualsevol política que plantegi qualsevol Administració té impacte sobre la salut de les persones i, per tant, cal tenir en compte i avaluar que aquest impacte sigui positiu i no negatiu. Cal empenta, per tant, en aquestes dues polítiques si volem assolir bons resultats.

4. Per fer-ho realitat ens calen estructures potents capaces de tirar-ho endavant i a Catalunya tenim molt terreny per córrer respecte a això.

Els nostres serveis de salut pública estan força fragmentats. Als municipis els hi correspon part de la protecció de la salut, com pot ser el control de minoristes alimentaris i la participació en tasques de promoció de la salut; a l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) li correspon la resta de la protecció i promoció de la salut i prevenció de la malaltia i la vigilància epidemiològica, entre altres funcions com salut laboral o addiccions. D’altra banda, l’ASPCAT té una organització territorialitzada que li permet actuar a nivell local, i generar així una sèrie d’espais en què queda poc aclarida la competència efectiva. Tant els ens locals com l’Agència tenen funcions d’autoritat sanitària. Afegim-hi els serveis de Medicina Preventiva dels centres hospitalaris, l’atenció primària, universitats i centres de recerca i Diputacions. Una gran potencialitat d’actuació, mancada, però, d’una estructuració clara. Cal crear una Xarxa de Salut Pública de Catalunya amb tots aquests elements, ben estructurada i, si cal, jerarquitzada.

De la col·laboració estreta entre serveis de salut pública, atenció primària i municipis han de sorgir polítiques orientades a l’actuació sobre els determinants socials de la salut. Es tracta d’una orientació comunitària imprescindible per desenvolupar polítiques com les anteriorment esmentades.

Per acabar, disposem d’una Agència de Salut Pública creada l’any 2009, dissolta per les retallades de l’any 2013 i recuperada l’any 2019. El text de la llei de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, aprovada per unanimitat pel Parlament, donava sis mesos per a l' elaboració dels seus Estatuts. Va venir la pandèmia. L’Agència, més de tres anys després, encara no existeix legalment de forma plena.

Notícies relacionades

Catalunya augmenta en un 27% els trasplantaments d’òrgans i bat tots els seus rècords

L’OMS recomana a Europa utilitzar mascaretes en interiors i el transport per la covid a la Xina

A Catalunya, la salut pública representa entorn del 2% del pressupost de Salut. L’any 2019, el darrer pre covid, el pressupost de l’ASPCAT era de 21 € per persona i any. Totalment insuficient. Òbviament la pandèmia ha fet que s’incrementés notablement la despesa, però la qüestió és: quan tornem a la 'normalitat', es disposarà dels recursos necessaris per fer-ho?

És un tema de responsabilitat política. És un tema de Salut Pública.