Risto Mejide: el poli dolent de la tele s’ennuega amb el raïm

Mediaset està despistada, amb els seus programes bandera en caiguda lliure i altres, com el de Cap d’Any, en el qual ni s’esperava l’abans puixant cadena de Sálvame. Fins que va arribar Risto Mejide i va sobrepassar tots els límits de l’esportivitat. Pocs es van endollar a les seves diatribes la nit del 31 de desembre. No va concitar interès ni tan sols per la curiositat morbosa (extraprofessional) de veure’l acomiadar l’any del seu divorci de la ‘influencer’ Laura Escanes, però han transcorregut un parell de setmanes i encara es parla amb pesar del seu atac gratuït a les col·legues. En cas de tenir una segona part el paupèrrim espectacle que va protagonitzar junt amb Mariló Montero, els audímetres haurien cremat en la tensa espera de les seves disculpes. N’hi va haver. Una mica hipòcrites, però n’hi va haver, al·ludint als executius de la televisió que fomenten el «mercat del morbo». En fi.

Posar el Grinch

Passen coses com aquesta quan es posa el Grinch a presentar un programa de Nadal. S’ha passat de frenada amb el poli dolent dels interrogatoris, el comentarista malcarat, el coach desproveït de filtres, el jutge sense pietat, el tio que diu les veritats que no es volen escoltar, que s’entén que són les seves àcides opinions deliberadament brutals. Risto Mejide, publicista valorat, és el comensal temut de qualsevol sobretaula que ens fa odiar la sinceritat, perquè per a què la volem si es pot ser una mica més feliç. 

Asseguren tant els seus hagiògrafs com els seus detractors que és brillant i culte, i que de nen va patir ‘bullying’, una cosa que explicaria que es guanyi la vida al seu torn fent plorar els debutants en els concursos de talent, i buscant en les flaqueses alienes. A les seves xarxes va anotar que la nit dels fets, l’última de l’any passat i després de la fuetada a les competidores, va acabar a urgències amb un dit trencat per diversos llocs. Deu ser el que fica a la nafra, que se li ha desgastat de tant utilitzar-lo. «En aquesta vida no tot s’hi val, Risto Mejide. Els teus comentaris masclistes i repulsius cap a Cristina Pedroche per estar embarassada i cap a mi per haver perdut el meu únic fill, dient que utilitzem això per tenir audiència, fan mal. Fan molt mal. Però també dol el teu riure al final del comentari, com si fos divertit enterrar un fill. No ho és, Risto. I no t’ho desitjo ni a tu ni a ningú», el va contraatacar Ana Obregón, medalla de plata de les campanades i campiona de la resiliència després de patir l’indicible en la vida. 

L’audiència l’admira i valora el seu esforç per seguir endavant després del pal que li ha donat el destí. No necessita un Risto que l’avaluï, ja que seus són alguns dels èxits més grans de la història de la televisió.

Notícies relacionades

Cristina Pedroche agraeix a Ana Obregón la seva resposta a Risto Mejide

Twitter era una cerveseria de Múnic

Amb una dotzena llarga de programes en el seu historial, alguns de tan longeus com Todo es mentira, no tothom pateix veient com Mejide reparteix llenya contra éssers més o menys vulnerables. Hi ha qui aprecia el seu verb àcid, la intel·ligència que ha posat al servei de personatges tan dispars com Cristina Cifuentes del PP o Britney Spears i la seva capacitat de generar espectacle a base de topades amb altres presentadors tan coneguts com ell gràcies a comentaris homòfobs o senzillament tòxics. El de Cap d’Any, diuen, li ha restat seguidors a les xarxes socials. Ja tornaran. Si es parla d’ell, tot i que sigui malament, més exemplars vendrà de la seva pròxima novel·la, titulada Dieciséis notas, que surt al març i s’anuncia així: «1720. Després de la mort de la seva dona, Johann Sebastian Bach coneix una soprano que li dobla l’edat i cometen l’error d’enamorar-se». No sé si els sona; no li busquem les voltes a tot, que sembla que estiguem mirant aparadors del «mercat del morbo». 

Jo només vull saber si aquest tal Bach es pren la seva carrera seriosament, si és un mocós, si per si sol no ompliria ni un geriàtric, si és una persona o un producte...