De Doha a Riad

No hi ha més remei que fer-se’n la idea, sobretot perquè el contracte que la RFEF ha firmat portarà l’esdeveniment aquí fins al 2029. Tot i que costi acostumar-se a aquesta (a)normalitat.  Ara que ja ningú pot ocultar l’única veritat, que el futbol va on són els diners i com es reparteix (això ho hem d’agrair als àudios), disfrutem del format de la Supercopa, que en això sí que cal donar mèrit a Rubiales, igual que en la renovació de la Copa del Rei.

A l’Aràbia Saudita el Reial Madrid segueix sent el rei, de moment, a la grada. Això sí, quan durant l’entrenament previ a la semifinal uns 50 nens de la Fundació Reial Madrid a Riad que el seguien des de la grada van començar a cantar a plens pulmons i amb la millor intenció allò d’«así, así, así gana el Madrid», vaig pensar que cal polir alguns detalls perquè l’invent de la universalitat del futbol resulti més creïble...

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Del primer finalista, a falta de futbol, el millor va ser el seu MVP davant el València. Courtois va tornar a demostrar, com en la final de la Champions, que tenir-lo dona títols. I el segon finalista haurà d’esperar un altre Reial Madrid. Serà difícil que repeteixi un partit tan fluix i amb els seus mundialistes en un perfil tan baix diumenge que ve.

Ancelotti es va deixar saludar pel seu examic Gattuso. Detall sorprenent el d’un tècnic al qual no recordo haver sentit parlar malament de ningú, i que va voler fer públic en la prèvia que ell i Gattuso, d’amics ja, res de res. La cosa va de «llits», però no dels de Shakira i Piqué, sinó del que li van fer a Carlo per treure’l de la banqueta del Nàpols i posar al seu lloc Gennaro, que es diu com el patró de la ciutat meridional italiana, però que de sant sembla tenir poc.