Article de Care Santos Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Pornografia emocional
De sobte assistim en directe al pitjor de la història entre dues persones i la seva difusió als quatre vents
No hi ha pitjor fúria que la d’una dona ofesa, diu el vers. Tot i que hi ha dues formes molt diferents de despit, dos estils, segons el caràcter de cadascú. Hi ha l’ofesa tristoia, humiliada, plorosa, la que comet estupideses tenyides d’indignitat, la que s’arrossega pel fang, sanglota, recorda al món la injustícia que ha patit. És l’estil, posem, de Diana Spencer i la seva famosa entrevista a la BBC, aquesta de to murmurador i ulls sortints, que hem vist moltes vegades, tant en la realitat com en la ficció.
Després hi ha el despit mossegador, rabiós, temible, el que es lliga a ganivetades contra tot, el que no atén conseqüències, el que pega on més mal fa. El de Shakira i les quatre cleques que ha deixat anar a Piqué en la seva última cançó, ni més ni menys que davant una audiència de quaranta milions de persones, amb un estil que sembla tret d’una baralla de pati d’escola i al·lusions tan directes que provoquen vergonya en qualsevol ànima mínimament sensible.
Entretots
Està clar que Shakira pot cantar el que vulgui i com vulgui. També pot treure a la seva història el rèdit econòmic que cregui convenient, que per això és seva. I pot dir-li al seu ex el que vingui de gust si així es queda més tranquil·la. Aquí la novetat és la nostra complicitat, la nostra participació en tot aquest embolic. Els habitants de la humanitat, fins i tot aquells que no som aficionats al futbol ni hem seguit la carrera de la cantant colombiana, ens trobem de sobte assistint en directe al pitjor moment de la història entre dues persones i la seva difusió als quatre vents. Ens trobem pensant en dos nens a qui no coneixem com si la seva vida ens concernís. Ens descobrim opinant, perquè sobre aquestes qüestions de les banyes i les seves causes tothom té alguna cosa a dir.
¿I què passa si preferim quedar-nos al marge? ¿Si no volem escoltar els insults que l’ofesa dedica a la seva substituta i al seu ex? ¿Si no ens interessa –i encara menys ens complau– aquesta pornografia emocional?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
