Les batalles de Barcelona

En primer lloc, alguns volen substituir l’anunciat duel entre Ernest Maragall i Jaume Collboni per un cara a cara entre Ada Colau i Xavier Trias, començant per ells mateixos, com han demostrat aquesta setmana amb el dinar més mediàtic de l’últim any a Barcelona. Aquí hi ha una batalla a quatre i s’ha de veure si en les pròximes setmanes destaca algun o alguns. Però, per ara, és una batalla a quatre i forçar una altra cosa pot ser un error garrafal. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En segon lloc, tots saben que, en aquestes eleccions, qualsevol candidat pot guanyar i no arribar a alcalde. Maragall ja ho va viure fa quatre anys. I es pot repetir. Per això és determinant també el nombre de partits que obtinguin regidors. La CUP i Vox s’acosten al 5% dels vots que es necessiten per obtenir representació. Si el superen tots dos, o un dels dos o cap, la correlació de forces i de blocs pot ser molt diferent. I això dependrà de la participació, ja que aquests partits tenen un nombre de votants fidels que poden pesar més o menys. Excitar una campanya molt polaritzada pot incitar a la mobilització d’uns o d’altres.

En tercer lloc hi ha l’agenda de la campanya. Els grans assumptes els saben tots i els tenen clars: seguretat, vivenda, mobilitat, neteja i turisme / model econòmic. La qüestió és quina ponderació els donen a cada un. El que no els funcionarà és ignorar-los. Els que estan més a l’esquerra no poden deixar de banda la seguretat, perquè aquest seria el millor regal que poden fer a Vox. I els que estan més a la dreta no poden ignorar la mobilitat en relació amb la qualitat de l’aire i la multa que ha imposat la UE. Cal parlar del que parla la gent tot i que sense dir sempre el que la gent vol escoltar quan se sap que és inoperant.