PICAR DE PEUS Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Lliçó del Barça de Xavi
Quin espectacle del Barça i quin ridícul del Madrid. Està clar, l’equip de Xavi volia guanyar tant sí com no la Supercopa i al Madrid li era més o menys igual. O això va semblar ahir. El partit de l’equip culer va ser una lliçó: possessió, pressió, arribada i gol. Gavi i Pedri van dominar el centre del camp com van voler, es van imposar per físic i per futbol. Quina exhibició. ¿I De Jong? Que bo que és, què bé que ha fet quedant-se. El del Madrid, en canvi, va ser dramàtic.
A Ancelotti li ha caigut l’equip després del Mundial. La majoria dels jugadors no té energia ni idees. Modric i Kroos en són els exemples més clars. Però també Rudiger, Mendy, Valverde i Camavinga. Què podem dir de Vinícius, que ni va aparèixer en tota la final. Courtois està tapant les carències en els últims partits, però no pot parar-ho tot. I des de la banqueta tampoc hi ha solucions. Tot i que el pitjor del Madrid és que falla l’actitud, una cosa innegociable en qualsevol equip i més en un que ha fet de la seva fe en la victòria l’enveja de tot Europa.
Notícies relacionadesEl famós ADN Barça va aparèixer i va tornar a guanyar un títol. El debat era guanyar o jugar bé, posar l’estil per sobre del resultat o adaptar-lo en funció del rival. Una manera de jugar innegociable o negociar-la en cada partit. Ahir s’enfrontaven dues filosofies, però sense victòries no hi ha filosofia que valgui. El Barça va golejar i va jugar de meravella, la combinació perfecta. Xavi té a la retina el futbol del millor Barcelona de la història. Els jugadors canvien, però ell no renuncia a una manera de jugar que es practica des de la Masia, una cosa que enorgulleix els culers.
L’error és menysprear l’altre futbol, el que representa el Reial Madrid. El de creure fins al final, el de no rendir-se mai, el de posar el resultat per sobre de l’estil, el de ser capaç d’adaptar-se al rival, el del rei d’Europa... El que va estar desaparegut en combat a la Supercopa. Xavi va aconseguir dues coses ahir: el seu primer trofeu com a entrenador del Barça i donar una lliçó a Ancelotti. L’italià ha de fer un cop a la taula o un parell de crits, com el seu homòleg en la pròrroga davant el València. Que li posi les piles a més d’un abans que sigui massa tard.
