Juan García Gallardo | Bum-bum, ¿no ho senten?

Juan García-Gallardo (Burgos, 1991) és l’home que va anunciar les mesures del Govern de Castella i Lleó perquè les dones prenguin la decisió d’avortar d’una manera «molt més conscient». Ell, el mateix que davant una pregunta concreta sobre la seva proposta, es va permetre afirmar, amb un somriure badoc de disculpa (i de tan badoc, feridor): «Jo és que no en sé gaire d’embarassos». I sí, té raó, aquest home no en sap res d’embarassos, ni d’avortaments, ni de dones que s’estimen lliures, ni de respecte ni d’igualtat. Aquest home, aquests homes, només saben que volen el domini dels cossos de les dones perquè aquest, tinguem-ho clar, és el primer pas de l’autoritarisme.

Fill i net d’advocats. Llicenciat en Dret per la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid, García-Gallardo va exercir l’advocacia al bufet familiar. Com Albert Rivera, es va forjar en concursos de debat. És catòlic practicant, aficionat a l’hípica, fanàtic de l’Atleti i aficionat a la tauromàquia. Té una nòvia a qui piropeja a les xarxes i amb qui aviat vol casar-se i formar una família. El preocupa l’educació dels seus futurs fills: «La contaminació ideològica en multitud de qüestions, l’ecologisme radical, el feminisme radical i la memòria històrica». Van ser aquests temes els que el van conduir a Vox. 

Ja apuntava maneres des de molt jove. Una sèrie de tuits rescatats de fa 11 o 12 anys deixava perles com ara: «Em sembla una gran idea recuperar Raúl per a l’Eurocopa. Cal heterosexualitzar aquest esport farcit de ‘maricons’». «No és el mateix un matrimoni que un mal anomenat ‘matrimoni homosexual’». «Que ridícul que sona que les dones exigeixin la igualtat de tracte, quan el que volen és continuar sent tractades igual de bé que fins ara». «Ser feminista és una ridiculesa, i encara més si no ets una dona». Tot i que avui assegura que els seus comentaris homòfobs eren bromes futbolístiques, encara opina que el desitjable és una família en què els fills tinguin «una referència paterna i una de materna». Això sí, assegura que en el seu «casament hi haurà homosexuals, no hi ha cap problema». Doncs encara sort.  

García-Gallardo és l’home que davant l’assassinat d’una nena en mans de la seva mare aprofita per afirmar que la «ideologia de gènere mata». El que continua denunciant un suposat desemparament legal de l’home mentre els assassinats masclistes ens esgarrifen cada dia. El que afirma que «les polítiques feministes no pretenen ajudar la dona, sinó enfrontar i crear una macroestructura associativa i administrativa per subsistir mitjançant subvencions». Ara és el vicepresident autonòmic que ha anunciat una sèrie de mesures antiavortament que són un torpede emocional. 

Notícies relacionades

El Govern requereix oficialment a Castella i Lleó no aplicar el nou protocol sobre l’avortament

¿Quines diferències hi ha entre les mesures antiavortament de Vox i les proposades per Mañueco?

Amb un ús intencionat de la paraula ‘bebè’ per parlar d’un embrió o fetus, el polític va anunciar que els metges de Castella i Lleó estaran obligats a oferir ajuda psicològica a la dona que hagi decidit avortar: la possibilitat d’escoltar el batec del cor del fetus i veure una ecografia en 4D. ¿Tan ignorants, insensibles, imprudents i frívoles considera les dones per proposar aquestes proves? ¿De debò creu que no som conscients de la repercussió d’una decisió tan transcendental? ¿Què pretén aconseguir amb aquest batec o aquesta ecografia que mostra «el cap, els peus, les mans i els dits»? El xantatge emocional, la coacció és evident.  

Hi ha una paraula callada que sobrevola totes aquestes mesures. La mateixa que s’escup amb odi en les concentracions a les portes de les clíniques on es practiquen avortaments. ¡Assassina!, criden a la dona que ha decidit interrompre el seu embaràs. És l’odi que pretén trencar-la o endinsar-se en el seu trauma. Des de l’abril, aquestes concentracions constitueixen un delicte. Però avui, amb corbata verda i maneres amables, amb una joventut prenyada de discriminacions arcaiques i superioritat moral, està al govern de Castella i Lleó. ¿Demà? Bum-bum.