L’engany de Gavi

Només així s’entén el desplegament físic que li veiem en cada partit. Li suma, a més, una capacitat per prendre bones decisions en moments clau que no pot tenir un jove amb a penes 50 partits a Primera. Aquí hi ha trampa, ¿perquè com si no s’explica la seva interpretació del joc? 

I per damunt de tot, el que demostra que no pot ser, que alguna cosa ens amaguen, és aquest ofici de veterà, aquesta habilitat per forçar una falta quan veus que no tens sortida. L’exemple d’un ofici insòlit en un futbolista que, diuen els crèduls, va aconseguir aquest estiu passat la majoria d’edat. I tot i que per a Luis Enrique això de l’ofici sigui un tòpic, ens permetrà que en aquest cas l’utilitzem per valorar la maduresa futbolística d’aquest jove del planter del Barça.

Acte visionari

Notícies relacionades

Els fills de Gisèle Pelicot

Sortir de la confusió

Amb prou feines havia jugat quatre estones amb el Barça quan l’asturià va decidir convocar-lo per a la selecció absoluta en un acte visionari que en el seu moment va ser qualificat de frivolitat. Ja ho sabíem, però en actuacions com la de diumenge es confirma que ni fuster, ni paleta, Gavi és futbolista. 

I si ens asseguren que no han manipulat la seva edat, en té per a estona. Ell i el centre del camp blaugrana perquè, quan l’equip de Xavi s’apropia de la pilota i decideix no compartir-la, quan s’ajunten els centrecampistes al costat de l’esfèric, l’edat ja no la marca el carnet d’identitat. El temps s’atura i s’equilibra. Busquets sembla així deu anys més jove i Pedri i Gavi ens suggereixen ser deu anys més grans. I en aquest encreuament de línies temporals es troben Frenkie de Jong, que no aparenta edat, en un punt intermedi que orienta el Barça cap a un rumb, una direcció que l’acosta als títols.