Article de Verónica Fumanal Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sense imposar agenda, un no governa
Des que Lizz Truss, sense proposar-s’ho, deixés el Partit Popular d’Alberto Nuñez Feijóo sense agenda, estan intentant aprofitar els gols en pròpia porta del Govern de coalició. I ja se sap, en política és un joc de suma 0 que fa olor de debilitat; si no ocupes l’espai, te l’ocupen, i en aquesta casuística es pot emmarcar el gol que s’està anotant Vox amb el protocol antidrets reproductius de les dones, just en la setmana en què el PP treia el seu perfil més moderat recuperant membres de l’equip de Rajoy.
A l’octubre, la ‘premiere’ britànica gairebé enfonsa el país amb una baixada d’impostos massiva com la que proposaven els populars. La carta de Feijóo era la gestió i l’economia, però després d’esperar i esperar l’apocalipsi de tardor econòmica sense que arribés, afortunadament per a les famílies d’aquest país, la gairebé fallida del Regne Unit va acabar amb la narrativa sobre populisme fiscal i amb aquest tota la proposta alternativa que el nou president del PP volia aportar a la política. A partir d’aquí, les batzegades pròpies de la improvisació... que si es pacta el CGPJ acabant amb les portes giratòries dels jutges, que si millor no. Això sí, reconèixer que el president del PP esprem com ningú els errors/valenties del Govern.
Però des d’aleshores, el PP no ha sabut imposar un tema propi en l’agenda mediàtica. Aquest cap de setmana, els populars es reunien a Saragossa amb tots els candidats a les eleccions autonòmiques, amb l’aura de la ‘moderació’ que se suposa aporten De la Serna i Semper a la campanya, com si Feijóo considerés que el seu partit va curt pel centre. I just, en aquell moment ‘remember’ amb els fitxatges de l’era Rajoy, és quan Vox ha volgut donar el cop de gràcia a un PP que intentava amagar la seva debilitat electoral més gran del 23, que les seves victòries depenen de Vox, fins i tot la de la Comunitat de Madrid.
Entretots
Els resultats de les campanyes electorals depenen en gran manera de qui aconsegueixi imposar els temes sobre els quals es parli. Conegut com a ‘agenda setting’, és una de les principals claus per anticipar tendències. Si el candidat del PP a les eleccions generals, el suposat millor actiu dels populars per al maig i les eleccions generals, ha d’estar amagat sense poder fer agenda ni declaracions perquè no li agraden els temes sobre els quals es parla tenen un problema seriós.
Han passat quatre dies des que el vicepresident sense atribucions de Vox anunciés el protocol de la infàmia, des d’aleshores Vox a escala nacional ha anunciat que ho faran en tots els llocs on la majoria depengui d’ells, i del PP n’han parlat sense gaire claredat Mañueco, Semper i, sense complexos, Ayuso.
Feijóo pretén ampliar la base estirant els principis del PP amb una calculada ambigüitat a l’estil Galícia. Tanmateix, té un problema, que a Espanya sí que existeix Vox, que estirarà els seus governs fins al confí de l’extrem ideològic i l’obligarà a trencar o transigir. Feijóo sembla haver oblidat que, sense imposar agenda, un no governa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
