Article d’Imma Sust Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La tristesa ja no ven
La cançó de Shakira ha sigut analitzada amb lupa com si fos una nova llei que cal aprovar a l’ONU per aconseguir la pau mundial. ¡És només una cançó!
Els éssers humans som una espècie curiosa. Som més feliços veient la gent plorar que no riure. Això ho vaig descobrir de petita a l’escola. Els professors em cridaven l’atenció quan reia a cor què vols i mai quan plorava. Mai ho vaig entendre, i van aconseguir que deixés de somriure durant una bona temporada. Sembla que la felicitat aliena ofèn i incomoda. En canvi, la tristesa s’accepta bé. Com a mostra, Shakira interpretant la seva nova cançó.
Estem tots d’acord que la cantant està trista i ressentida, però els explota el cap a alguns quan la veuen mostrar-se forta i empoderada. Alguna cosa no els quadra. És per això que moltes vegades es posen en dubte les víctimes d’abusos sexuals o de violència de gènere. Tots hem sentit frases del tipus: «Per ser una dona maltractada, fa molt bona cara. Molt trista no deu estar si la vam veure en una terrassa fent un vi». La societat no ens creu ja per sistema, però si a sobre no anem de víctimes o no ens mostrem dèbils, és pràcticament impossible que no ens posin en dubte. És per això que la cançó de Shakira és tan important. Perquè, tot i que això ja ho havia fet abans la gran Rocío Jurado cantant «‘es un gran necio, un estúpido engreído…’», la majoria de les cançons que tracten el tema del despit eren i són interpretades per homes, i no se’n critica ni una coma. Loquillo et pot matar; Radio Futura, clavar-te una pallissa, i Los Rebeldes, violar-te, però Shakira no pot dir que al seu ex li falta cervell.
La lletra d’aquesta cançó ha sigut analitzada amb lupa com si fos una nova llei que cal aprovar a l’ONU per aconseguir la pau mundial. ¡És només una cançó! Si t’agrada, la cantes, i si no t’agrada, no la cantes. El que és realment interessant és veure com l’ésser humà intel·ligent és capaç de convertir la misèria en art, rendibilitzar la tristesa i treure profit de les desgràcies. Girar la truita i acceptar la part bona. I si això es tradueix en molts diners, benvingut sigui. Si ho arriba a saber, en lloc de sortir amb aquell trist xandall quan la va abandonar Bisbal, Chenoa s’hagués marcat una cançó i ho petaba. Massa tard, estimada. Quan tu vas, Shakira torna.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
