Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Descobrint el cor dels fetus
Un arriba a la conclusió que en aquest país tothom vivia convençut que els nadons neixen sense cor
Es compta d’una antiga cortesana parisenca que, ja vella i xacrosa, i per tant havent perdut la seva font principal d’ingressos, va haver de mudar-se a un quart pis d’un petit immoble de la capital francesa. Un coronel, antic admirador i d’edat semblant, va pujar un dia a visitar-la i va arribar sense alè.
-Perdoneu-me, però és l’última forma que em queda per fer bategar els cors– es va disculpar la vella cortesana.
Els cors bateguen, i no només els dels vells obligats a pujar quatre pisos, sinó també els dels joves, els dels nens, i fins i tot els dels fetus, com s’acaba de descobrir a Espanya gràcies al Govern de Castella i Lleó. De les reaccions sorgides arran de la proposta que els futurs pares escoltin els batecs del cor del seu projecte de fill, un arriba a la conclusió que en aquest país tothom vivia convençut que els nadons neixen sense cor, i se’ls n’implanta un quan arriben al món. Segurament els brams que deixen anar al néixer no són més que una manera de recordar els metges que els posin el cor, que no s’oblidin de connectar-lo. Una cosa és que doni puntades de peu i l’altra és que a sobre tingui cor.
Entretots
No sé si descobrir que el fetus té un cor bategant farà que una dona disposada a avortar es replantegi la seva idea, i tot i que així fos, és el seu dret. Cosa diferent seria que el fetus li parlés, li preguntés com es viu per allà fora i li assessorés en l’elecció del color de l’habitació, allà sí que caldria tenir quall per avortar, però de moment no se sap que els fetus sàpiguen articular paraula, bastant tenim amb haver-nos assabentat que el cor els batega. Amb o sense batec, si el procés d’elaboració d’un fill fos desagradable, tot just hi hauria avortaments, el que ocorre és que hi ha molta gent que opina com la cantant Thérésa, una altra parisenca de la ‘belle époque’: «Prefereixo començar cent fills que acabar-ne un».
Si finalment es demostra l’eficàcia del mètode subliminar d’influir en les opinions mitjançant sons, podria extrapolar-se a altres àmbits de la vida i, per exemple, fer que els catalans sentissin el so d’una caixa enregistradora cada vegada que un polític lacista insisteix amb allò del procés. Un clinc-clinc ha sigut sempre molt més eficaç que un bum-bum.
