L’espiral de la llibreta | Per Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
«’Dale, papi, dale’» i altres lletres del ‘perreo’
El vídeo de la discoteca Pampara i la hipersexualització dels nanos
Confesso que no em faria gràcia veure la meva filla, si la tingués, amb el cul en pompa, remenant les natges amb frenesí, com en el vídeo de la discoteca Pampara. Ni veure el meu nebot completant la coreografia darrere d’una noia amb moviments de pelvis igualment explícits. Ho anomenen ‘perreo’, ‘twerking’, reggaeton i no sé què més, balls urbans que imiten un coit caní. ¿Em poso les mans al cap? No. ¿Em complau? No. ¿És la mirada lúbrica de l’adult la que espatlla l’assumpte? No del tot. ¿Empodera el ‘perreo’ les noies? Em faran tornar boja. ¿Prohibim les cançons? Ni de bon tros. Tampoc sé si sortiré airosa del fangar en el qual m’acabo de ficar, a la babalà.
‘Devórame otra vez’
No hi ha res més sexual que un tango ben segat, ara una tornada, ara una seguda, «’sintiendo en la cara la sangre que sube a cada compás’». Els nostres avis es van divertir amb el cuplet picant de ‘La pulga’. La generació dels nostres pares es va grapejar (poc) amb els boleros. I fins ahir es taral·lejava allò de «’ven, devórame otra vez, he mojado mis sábanas blancas recordándote’». El problema és que els nanos del vídeo són menors d’edat i no tenen eines per calibrar què estan fent. Ignoro els codis adolescents. Sembla probable que es guanyin molts punts entre el cercle d’amics remenant el cul i repetint a plens pulmons «’dale, papi, dale’».
Notícies relacionades
L’assumpte, crec, és més complex que la mera mimesi del ball. Els nanos són el mirall en què s’imita una societat hipersexualitzada, sobretot l’última dècada. El sexe interessa tothom, per descomptat, però en els últims temps la carn es ven al pes. A tot arreu: xarxes socials, anuncis de perfums, la tele, ‘influencers’, models, cantants, ‘reality shows’ on l’única gràcia consisteix que els concursants s’enrosquin a sota de l’edredó. Illes, temptacions, sexe i pasta gansa.
Entretots
Cosificació
Algunes lletres de reggaeton infonen terror pel missatge de violència i cosificació del cos de la dona que arrosseguen. I no sé si els adults estem sempre a l’altura. ¿Parlem amb els nois? ¿Els despertem l’esperit crític? ¿Seiem amb ells? ¿Ens ho impedeix la roda de la vida? De vegades, fa l’efecte que es delega la patata calenta als mestres i l’escola, i es creuen els dits. Que els nanos ballin el que els vingui de gust, però sabent el significat de «’yo hago que la puta se empache, hago que se calle y agache’»; «’esos ojos de guarra piden bofetón’»; «’dándote hasta joderte la vesícula’». I altres versos d’aquesta estofa, caiguts del Parnàs.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
