Ágora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Hard Rock: aposta perdedora
És un projecte de precarietat laboral i estancament en un model productiu poc resilient que, a més, incompleix els estàndards mediambientals
Un macroprojecte que semblava enterrat o almenys adormit torna a estar al centre del debat públic català aquestes últimes setmanes: el casino Hard Rock. I ho està perquè Salvador Illa l’ha situat com a línia vermella per aprovar els pressupostos del Govern per al 2023. S’han dit moltes coses sobre aquest macroprojecte, però s’ha explicat poc que estaríem parlant del casino més gran d’Europa, amb més de mil màquines escurabutxaques i 300 taules de joc.
Alguns lectors recordaran que aquesta idea prové de l’últim Govern de Convergència i Unió, quan en plena crisi econòmica es buscaven totes les possibilitats per reactivar l’economia del ‘pelotazo’. Per això, tan incomprensible és que ara el PSC pretengui reviscolar-lo, com que el Govern d’Aragonès, que diu que vol transformacions, segueixi l’estela convergent i els seus compromisos amb La Caixa, propietària dels terrenys on es construiria.
És un projecte de precarietat laboral i estancament en un model productiu poc resilient. És un projecte que, a més, incompleix els estàndards mediambientals. De fet, el Govern ja s’ha gastat 150.000 € en estudis que des del departament d’Acció Climàtica constaten que és insostenible, per la quantitat de recursos que extrauria.
Entretots
I si parlem de valors i de futur, en un moment en què cada vegada som més conscients que les addicions s’han convertit en un problema de salut pública de primera magnitud, aprofundeix en el drama que pateixen moltes famílies. El joc i les cases d’apostes actuen com a paràsits. Hem naturalitzat la seva presència als nostres barris, on fan negoci massa sovint amb la gent més jove i amb la desesperació dels que menys tenen. Obviar aquesta realitat social és irresponsable.
A Barcelona hem treballat perquè no s’hagin pogut obrir els darrers anys nous establiments d’aquest tipus a la ciutat. Demostrem que tenim un model diferent al del Madrid d’Ayuso, on estan proliferant amb total llibertat. I des del ministeri de Consum vam tirar endavant el Reial Decret de Comunicacions Comercials, situant la publicitat sobre el joc a un nivell similar a la del tabac i l’alcohol. Aquest és el camí.
Perquè volem feina estable i de qualitat que ens faci avançar com a país, perquè la cultura especulativa s’ha demostrat nefasta i ineficaç per a la majoria. Perquè els recursos naturals són limitats, i més en temps de sequera i de crisi energètica, i perquè volem una societat cada vegada més sana i no més malalta. Ni el Camp de Tarragona ni Catalunya ens mereixem ser Las Vegas ‘low cost’.
