Netflix, un negoci en reconstrucció

Però l’adeu de Hastings amb aquests números de vertigen no pot maquillar que la companyia s’enfronta a un dilema, després que l’edat d’or que va viure durant la pandèmia s’hagi esfumat i que el públic s’hagi tornat molt crític amb la cancel·lació de continguts. El creixement ja no és el que va ser, igual que l’acció ja no enlluerna tant Wall Street.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els dos directius hauran de donar símptomes de vitalitat, que per ara passen per incorporar publicitat a la seva oferta de subscripció –per als clients sensibles al preu– i llançar el pagament per compartir comptes, entre altres mesures que no agradaran a tothom. De l’obsessió per aconseguir més subscriptors a l’obsessió per elevar els ingressos per client. Tot això alhora que busca més penetració als mercats als quals hi hagi oportunitat i potser es prepara per participar en el procés de concentració que viurà el sector amb fusions i adquisicions.

Netflix ja s’ha reconstruït altres cops des que es va crear. De distribuir DVD per correu postal –així la vaig conèixer jo i m’hi vaig fer subscriptora per primera vegada quan vaig residir als EUA– va passar a reproduir sèries de televisió i pel·lícules antigues per Internet. Després va passar a emetre continguts nous d’estudis externs i més endavant es va llançar a desenvolupar produccions pròpies no en un únic país, els Estats Units, sinó arreu del món. Cal esperar que amb els dos consellers delegats ho pugui fer de nou, al mateix temps que comencen a planificar la seva pròpia successió.