80 dies en un clic

Al gener de fa un segle i mig surt a les llibreries de França la novel·la ‘La volta al món en 80 dies’ de Jules Verne. Va ser un feliç meandre de les nostres vides. Aleshores, l’any 1873, s'investiguen les ones electromagnètiques, la pressió de la llum. Primer motor de gasolina; el filferro espinós; carrossa de vapor. Crac de la Borsa de Viena. Primera República i cantonalisme a Espanya. Ara, el 2023 comença amb fragor de tancs a Ucraïna i la postpandèmia. Parlem de clons, intel·ligència artificial, metavers, píndoles nanotecnològiques, prodigis robòtics. Les novel•les d'un Jules Verne que hagués aconseguit la immortalitat posthumana tan anunciada es vendrien per milions en un minut.

A “La volta al món en 80 dies”, Phileas Fogg surt del Reform Club, fa la volta al planeta i torna als vuitanta dies, impassible i enigmàtic. Ha recorregut un món en transformació àlgida. La diferència amb el 2023 és que, malgrat els avenços constants de la humanitat, avui hi ha més fatalisme que il·lusió. Tal vegada passar del segle XX al XXI ens ha fet apocalíptics. Aquesta volta al món de Fogg és una sarabanda trepidant, inoblidable.

Més que ciència-ficció com avui l'entenem, les novel·les de Verne són d'anticipació i tenen una frescor permanent perquè ens fa imaginar les coses que no existeixen. Encara que recorrem el món en un clic i el telescopi James Webb fotografiï el Big Bang, seguim amb la novel•la de Verne sempre a mà, amb la flegma de Phileas Fogg induint-nos a l'aventura de cronometrar el temps i, sense adonar-se’n, guanyar un dia per haver anat en el sentit del Sol. És el millor Verne, com la passió venjativa del capità Nemo, els monstres antediluvians que sobreviuen al centre de la Terra, Miquel Strogoff o el magnat Clovis Dardentor quan contempla la catedral de Palma. Anar en globus, viatjar a la Lluna o arribar al centre de la Terra acabarien sent un passeig.

Notícies relacionades

Així funcionen els robots que poden revolucionar el menjar a domicili

Les fotografies espacials del Webb i altres històries científiques més importants de l’any

L'apassionava la geografia. Va viatjar poc. A Nova York s’allotjà al mateix hotel que el professor Aronnax de ‘Vint mil llegües de viatge submarí’. Com gairebé tots els escriptors del seu temps, va voler ser Victor Hugo. No aconseguí ingressar a l'Acadèmia Francesa: es queixava de no ser ningú en la literatura de França. Tenia més inventiva que estil. Volia escriure el seu ‘Robinson Crusoe’, com Defoe un segle i mig abans. En realitat, personatges com Phileas Fogg o el capità Nemo acaben allotjant-se en la memòria del lector tant com Sherlock Holmes. En total, Verne va escriure una epopeia de la màquina de vapor.

A cent cinquanta anys de la publicació de ‘La volta al món en 80 dies’, qui només ha vist la pel·lícula, busqui el llibre, llegeixi'l en dos dies i haurà trepitjat el futur del passat en companyia de Fogg, l'acrobàtic Passepartout i la bella Aouda, rescatada de la foguera. Esperarem a la porta del Reform Club a veure que el perfeccionista de l'aventura impassible que va ser Fogg cobri l'aposta. Eren vint mil lliures esterlines i ara com ara a la Gran Bretanya no circula l'euro ni s'espera.