Alec Baldwin: l’afició a jugar amb foc

Sense tenir ni pura idea de dret, afirma un aquí, així tal com raja, que el que Baldwin hauria de fer és indemnitzar la família de la dona amb un bon grapat de dòlars. A ell li sobren. I els 18 mesos de garjola que li demanen semblen un conte inversemblant. Si es demostra que tot va ser accidental. Primer va dir que joguinejava a desenfundar (demostrant ser el texà més matusser a aquest costat de l’Atlàntic); després va proclamar que no va arribar a prémer el gallet, que només va treure l’arma de la funda i la va tenir a la mà. Les proves pericials constaten que sí que va prémer el gallet. No sabem si Baldwin és home de dit fàcil, home prudent o ganàpia que toca coses que no són seves en un set de rodatge.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A qui segur que no li passaran mai aquestes coses és a qui mai tocaria una arma tret que fos absolutament imprescindible. Això, encara sent conscient que ens ha quedat una frase una mica de mare beata de l’Oest Mitjà, de moralista francès del XIX o de pacifista espanyol dels anys quaranta. L’actor va aparèixer l’altre dia a Nova York. Coincideixen les cròniques que visiblement més prim, de manera que fa unes setmanes devia estar com un balenó com a mínim, atès el bon i ampli port que encara se li veu. Barbut. Una mica encorbat. No se sap si és posat, si està deprimit o si són els anys, que no perdonen et fiquis en embolics o no. Ja en té 64, tot i que per al que subscriu sempre serà el Baldwin de ‘No és tan fàcil’, pel·lícula que va protagonitzar juntament amb Meryl Streep l’any 2009. Simpaticot poca-solta que vol compartir llit de nou amb la seva exdona malgrat que ella intenta refer la seva vida, confusa de sentiments, amb un arquitecte una mica pàmfil que la ronda. De fons, la família, el que podria haver sigut i no va ser, les segones oportunitats, el carinyo que es confon amb l’amor. I tantes coses més. Baldwin, en estat pur, fent de si mateix. O això és el que pensem dels bons actors, dels que estan dotats d’una naturalitat sorprenent. De l’estil de Resines. D’altres prefereixen el Baldwin de ‘La caça de l’Octubre Roig’. Déu-n’hi-do la que podria haver armat al rodatge, al submarí, sota l’aigua, tocant coses, que si he tocat aquest botó, que si no, que si he girat aquesta clau, que si això que sembla un rellotge què és. No seríem justos amb la trajectòria d’Alec si no rememoréssim el seu paper contundent d’executiu ferotge a ‘Glengarry Glen Ross’. Ja estem trigant a dir que ha treballat dues vegades amb Woody Allen i, ni més ni menys, que amb Santiago Segura a ‘Torrente 5: Operación Eurovegas’, on va tenir un petit paper. Un as del canvi de registres.

El nostre protagonista va néixer en el si (millor seria dir als pits) d’una família ja amb afició còmica, farandulera, artística. Malgrat que el seu pare era un avorrit professor d’Història. O per això. Tres dels seus germans també es dediquen al xou, amb sort desigual. Va néixer, diem, a Amityville, Nova York, i entre les seves fites vitals hi ha també ser doblador, actor d’anuncis i, fins i tot, escriptor d’algun capítol de sèries. El seu debut com a actor es va produir a Broadway, al teatre, després de graduar-se i de treballar en oficis temporals com a cambrer de discoteca. Li escau. Va conduir una gala dels Oscars, va ser presentador televisiu molts anys, activista polític («comparat amb Schwarzenegger, jo soc Tocqueville»), oficiós pretendent al càrrec de governador de Nova York, enemic de George Bush i, fins i tot, marit de Kim Basinger, càrrec, honor o comesa que primer el va fer feliç, cap a la prehistòria, anys noranta, i després li va costar molts disgustos i diners. El mateix que li va passar a Basinger, que no creia ni convenient ni bon pare Baldwin, el rostre del qual, amb mirada cap amunt, gest de seductor i llavis mullats, s’assembla de vegades al que acaba de fer un xarrup a un bon whisky. Però el que acaba de xarrupar és un mal trago vital. Un accident, una imprudència, un atzar inesperat. Una mort. La sort no sempre somriu. Ni tan sols té boca, tot i que de vegades parli per nosaltres.