Les reformes pendents

Les assignatures pendents de l’agenda reformista de la coalició de govern entre el PSOE i Unides Podem entren en una fase decisiva. O desencallen les lleis pendents o, per contra, l’any electoral –les eleccions locals del maig i les generals del desembre– dificultarà encara més que es tramitin. No deixa de ser paradoxal que el Govern de coalició i els seus socis protagonitzessin al desembre una autèntica marató parlamentària per aprovar una reforma del Codi Penal d’alt risc polític i, en canvi, siguin les qüestions lligades a l’agenda quotidiana les que continuen estancades.

En aquest context, el factor de fons que frena les reformes pendents és el diferencial ideològic entre el PSOE i Unides Podem. Aquest és el cas, per exemple, de l’actualització del salari mínim per al 2023, però sobretot de la reforma de les pensions, de la llei estatal de vivenda i de la llei de seguretat ciutadana –la coneguda com a llei mordassa. Tant el dossier de les pensions com el de la vivenda responen a problemes apressants i, a més, formen part del calendari de reformes compromès amb Brussel·les per a la recepció dels fons de recuperació. Són una urgència legislativa per evitar un conflicte amb la UE.

Els dos socis de govern, amb els sindicats i els aliats parlamentaris com a observadors, fa més d’un any que estan en debat intern sobre la reforma de les pensions, amb una qüestió sobre la taula que pot fer trontollar tota la negociació: l’ampliació del període de còmput per al càlcul de la pensió, de la qual fa bandera el ministre Escrivá i que rebutja frontalment Unides Podem. Es tracta d’un escull que cal superar al més aviat possible per evitar un escenari catastròfic: que la Comissió Europea pogués decidir a l’abril que frena la nova partida de fons.

L’agenda compromesa amb la UE, en el pla interior, col·lideix amb els càlculs electorals dels dos socis de Govern. Aquest és també el cas de la tramitació de la llei estatal de vivenda, que estava programada per al tercer trimestre del 2022 i que ha provocat xocs continus entre el PSOE i Unides Podem durant tota la legislatura. Ara, amb la campanya de les eleccions municipals en l’horitzó, els factors de tensió es poden incrementar. El debat se centra en tres qüestions: els límits del lloguer, la gestió del parc de vivendes de la Sareb –l’anomenat banc dolent– i la regulació dels desnonaments de les famílies vulnerables.

Hi ha un altre factor col·lateral, a més, que preocupa molts alcaldes socialistes: la línia a seguir davant l’ocupació de pisos. Exigeixen una política de tolerància zero en contraposició amb la posició més laxa d’Unides Podem. Els partidaris de l’enduriment en aquesta matèria argumenten que és el caldo de cultiu del vot de l’extrema dreta. També la reforma de la llei mordassa reprodueix un escenari similar en temes que divideixen no només la coalició de govern sinó també els seus socis: l’ús de les pilotes de goma, les faltes de respecte als agents i la desobediència. Són algunes de les assignatures pendents d’una coalició de govern que ha aconseguit pactar els Pressupostos del 2023 i la polèmica reforma del Codi Penal, però que ensopega amb la seva pròpia agenda reformista. O desencallen aquestes lleis ara o la lògica electoral anirà aixecant nous obstacles.