Desnutrició: el llast de la policrisi de la infància

Abdul·là no se separa de la falda de la seva mare ni un segon. Ella no pot reprimir la felicitat de saber que en qüestió de minuts la trucaran per donar-li les últimes indicacions mèdiques i l’alta. Tornar a casa després de superar un ingrés de dies o setmanes en la unitat de desnutrició d’un centre de la capital del Txad és una alegria que es dibuixa al rostre de totes les mares que, amb els seus fills i estris a sobre, travessen la porta de l’hospital cap al carrer.

Però aquest no és un relat amb final feliç que puguin explicar totes les mares. Molts nens i nenes no tenen accés a aquests serveis perquè no estan al seu abast, perquè no tenen els recursos ni els mitjans per desplaçar-s’hi o perquè les mares no són conscients de l’estat crític dels seus fills i filles fins que és massa tard. Molts d’altres arriben en condicions tan fràgils que la recuperació es converteix en un repte impossible.

Cuidar el seu nadó a l’hospital, ser al seu costat per ajudar-lo a superar el llindar de la desnutrició aguda greu implica temps, un temps que una mare treu als altres fills que ha deixat a casa. La preocupació principal d’una mare en països com el Txad és «com alimentar els meus fills avui», vist sense la mínima projecció de futur, sinó com una necessitat immediata a la qual han de fer front dia a dia.

En el cas d’Abdul·là, com en molts d’altres, la clau per a la recuperació davant el quadro de desnutrició aguda ha sigut el tractament amb l’aliment terapèutic: una pasta a base de cacauet enriquida amb llet en pols, oli i una combinació de vitamines, minerals i sucre. Una mescladissa de gust dolç i agradable per a les papil·les dels més petits que aconsegueix que en qüestió de sis a vuit setmanes recuperin el seu pes normal. D’allà l’alegria al final d’aquell període.

S’hi poden sumar altres complements vitamínics i alimentaris com les farines fortificades, però sobretot cobren importància en aquell moment les orientacions a les mares perquè aprenguin a detectar els primers símptomes de desnutrició, com preparar menjars nutritius i adquireixin hàbits saludables de cura dels seus nadons.

Al Txad, com en altres països del Sahel i de la banya d’Àfrica, la desnutrició està causant veritables estralls i provoca, en contra de la tendència i els avenços aconseguits en les últimes dècades, que la mortalitat infantil s’estigui disparant per la repercussió de malalties com la diarrea, el xarampió i la malària.

Per mostrar-ho en xifres: un de cada 10 nens no complirà els 5 anys. Un de cada 10 nens menors de 5 anys pateix desnutrició aguda –és a dir, 1,8 milions– i entre aquests, el 2% –380.000 nens i nenes– pateixen desnutrició aguda greu, la forma més letal de desnutrició i una de les principals amenaces per a la supervivència infantil. Nou de cada 10 no menja prou i no té accés a aliments nutritius i variats.

Darrere de cada xifra hi ha un nom, com l’Abdul·là. Darrere de cada xifra també hi ha greus conseqüències en el seu creixement i desenvolupament perquè disminueix les seves capacitats i els sotmet a un risc més elevat de malalties i mort. L’impacte fa que les disparitats de retard en el creixement dels nens d’entre zero i cinc anys siguin particularment pronunciades.

Notícies relacionades

Deu milions d'africans estan en perill de morir de gana

Twitter era una cerveseria de Múnic

En el dia d’avui, molts països del Sahel i de la banya d’Àfrica estan exposats no només a una crisi d’inseguretat alimentària, sinó a moltes altres que s’entrellacen: la devastació per desastres naturals i sequera a causa del canvi climàtic, la inestabilitat política i econòmica, l’increment dels preus de les matèries primeres i la inseguretat que provoca el desplaçament de població, sobretot de dones i nens. La guerra d’Ucraïna es fa sentir tant pels problemes de proveïment de cereals com pel creixent encariment dels productes més bàsics, entre ells el pa, el preu del qual s’ha incrementat fins a un 50%.

Es tracta d’una policrisi que exposa la infància a una situació insostenible. De fet, l’Unicef ja ha alertat que estem davant una emergència global i històrica que no es veia des de la Segona Guerra Mundial. I la seva crida també és històrica: gairebé 10.000 milions d’euros per atendre la infància més vulnerable.