Els aiguamolls de Raqqa i l’altre islam prometedor

Dins de la lògica gihadista, de la lògica islamista més radical, aquestes decapitacions eren necessàries per fer front al gran enemic encarnat per Israel i els Estats Units, tot i que també per tot Occident. Quan els caps rodaven, es venjaven les humiliacions i els excessos que els occidentals van cometre i continuen cometent contra els musulmans a tot arreu, dins i fora de Dar al-Islam, una percepció que encara hi ha avui entre els gihadistes, allà on siguin, i entre molts musulmans que no ho són.

L’experiència d’Estat Islàmic confirma que existeix un islam radical que està disposat a tot per prendre el poder, i és d’aquest islam del que més es parla a Occident. Tanmateix, les anomenades primaveres àrabs que van arrencar el 2011 també van mostrar que existeix un altre islam menys radical que aspira a agafar el relleu als països àrabs, però al qual no li deixen treure el cap. Es tracta d’un islam pacífic que ha renunciat a la violència malgrat patir la violència, i que potser mereix una oportunitat.

No estem parlant de l’islam d’Estat Islàmic, és clar, ni de l’islam gihadista paral·lel al d’Estat Islàmic, com el que hi ha a Síria aquests dies, sinó de l’islam dels Germans Musulmans, que en els últims lustres han conegut un canvi notable. El cas més evident, tot i que podrien trobar-se altres exemples, és el d’Egipte, on l’islam moderat ha sorprès a tots des que el 2013 Abdel Fattah al-Sisi va donar el cop que el va apartar del poder.

En la dècada transcorreguda des d’aleshores, els Germans Musulmans egipcis no han recorregut a la violència, malgrat haver sigut destrossats dins i fora de les presons. És una dada rellevant que hauria resultat difícil d’assimilar fa només alguns anys.

Notícies relacionades

Sis ‘primaveres’, sis desencants

Twitter era una cerveseria de Múnic

Aquesta mateixa setmana, ‘The New York Times’ ha publicat un article sobre la foscor que regna a Egipte, un país que viu hores molt baixes. És difícil imaginar quant temps podrà sostenir-se Sisi si atenem que l’economia està enfonsada i les ajudes àrabs ja no arriben com abans.

Tard o d’hora Occident haurà d’acceptar com a veïns els Germans Musulmans que, a diferència d’Estat Islàmic de Raqqa, donen mostres de contenció i responsabilitat i han renunciat a la violència de manera explícita. Certament, i en vista de l’ocorregut, seria un error fer un pas en aquesta direcció a Síria, però no a Egipte i en altres països on els islamistes s’exerciten en la moderació.