La crisi del fentanil i altres opioides

Però cal assenyalar que aquesta crisi devastadora ve de més lluny ja que els EUA i el Canadà la pateixen des de fa tres dècades. El periodista Patrick Radden Keefe descriu de forma molt documentada al llibre ‘L’imperi del dolor’ la crisi de l’OxyContin, un opioide sintètic que va ser aprovat el 1995 pel tractament del dolor crònic. L’empresa que el va crear, Purdue Pharma, propietat de la família Sackler, va obtenir guanys milionaris i va fer donacions molt generoses a entitats de la ciència per tal que el seu nom constés en molts emplaçaments públics. Posteriorment, quan hi va començar a haver milions d’addictes a la droga i milers de morts, tant l’empresa com un entramat de professionals i institucions (advocacia, funcionariat, professionals sanitaris, polítics...) van seguir perpetuant aquesta desgràcia.

Notícies relacionades

Fentanil: Una arma de destrucció massiva als EUA

Twitter era una cerveseria de Múnic

Un informe publicat a la revista ‘The Lancet’ calcula que entre els anys 2020 i 2029 hi haurà 1.220.000 morts per sobredosi d’opioides als EUA, si no hi ha intervencions específiques, i fa una sèrie de recomanacions:

1. La crisi dels opioides als EUA i el Canadà ha estat una crisi regulatòria multisistema en què la indústria farmacèutica ha influït i fet de ‘lobby’ a diversos nivells per tal de seguir mantenint els seus beneficis i, sovint, la corrupció i les portes giratòries entre les institucions i la indústria ho han exacerbat. Per tant, cal reduir la influència de la indústria sobre els metges que prescriuen la droga, sobre les institucions reguladores (com les que aproven els medicaments) i sobre el poder polític.

2. Cal reconèixer la naturalesa dual dels opioides com a benefici contra el dolor crònic però al mateix temps com a risc per a la salut. Quan s’aproven aquests fàrmacs és important tenir en compte les dues coses. També s’han de tenir tractaments alternatius pel dolor crònic i fer un control exhaustiu de les prescripcions mèdiques.

3. S’ha d’implantar un sistema d’atenció als trastorns per consum de drogues dins els serveis de salut, que abastin tots els aspectes necessaris (formació, reducció de danys, tractaments adients, etc). D’altra banda, les addiccions a drogues són una de les condicions de salut més estigmatitzades, i per tant cal que les polítiques s’adrecin a tractar les persones consumidores com a ciutadania de ple dret.

4.  Cal maximitzar el benefici i minimitzar els efectes adversos de la implicació del sistema de justícia penal respecte a les persones addictes, com per exemple oferint serveis de salut relacionats amb l'addicció durant i després de l’empresonament.

5. És necessari crear entorns saludables en tots els àmbits per a la prevenció del consum de drogues com els programes de prevenció a les escoles o els barris. Un exemple és el programa «1,2,3 Emoció» adreçat a criatures del segon cicle d’educació infantil de Barcelona.

6. Cal estimular la innovació en la resposta a l’addicció com, per exemple, les estratègies per interrompre les transaccions il·legals del fentanil ja que sovint son difícils de detectar entre la infinitat de productes que arriben de la Xina.

7. És important prevenir les crisis d'opioides més enllà dels EUA i el Canadà. Tal com ha passat amb el tabac, la indústria busca nous mercats a mesura que es van implantant barreres i controls als països on la crisi ha començat. En aquest sentit, cal controlar les exportacions fraudulentes a altres països i al mateix temps assegurar que els països de menys ingressos poden disposar de medicaments contra el dolor.

Aquestes recomanacions són útils, no només per la crisi dels EUA i el Canadà, sinó també per la seva possible extensió en l’àmbit mundial.