L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Gira el món, gira a l’espai infinit
Sobre l’estudi que alerta del presumpte canvi en la rotació de la Terra
Fred humit. Sol. Baixo al súper amb el meu carretó de comprar, de color granat, ben nou, el primer que tinc, amb una melodia obsessiva dins del crani. Si se t’enganxa una tornada, vas arreglat fins que decideix diluir-se. Recordaran la cançó: ‘Il Mondo’, de Jimmy Fontana. «Gira, il mondo gira / nello spazio senza fine / con gli amori appena nati / con gli amori già finiti». Ai, els amors que s’acaben sense acabar-se del tot... La vaig buscar a Spotify i me la vaig posar en bucle, anhelant un efecte terapèutic després d’haver llegit una notícia sobre la inversió del moviment terrestre.
Un ou dur
Segons l’estudi, publicat a la revista ‘Nature Geoscience’, dos investigadors de la Universitat de Pequín han arribat a la conclusió que el nucli de la Terra podria haver-se aturat recentment i començat girar en dirección oposada. El que faltava, la covid, una guerra al costat de casa, un estiu de sequera bíblica i ara això. En conseqüència, ¿voldrà canviar-se de costat la ratlla dels cabells?, ¿començaran a moure’s en sentit contrari les manetes del rellotge? Vaig recordar les làmines del col·le que representaven el planeta com un ou dur: l’escorça terrestre (la closca), la capa de roca (la clara) i el nucli, aquesta bola de ferro incandescent (el rovell groc). Vaig seguir buscant titulars sense treure’n gaire llum, amb Jimmy Fontana a tot posar per portar la contrària: «Il moooooondo, non si é fermato mai un momento».
Notícies relacionadesPel que sembla, ni ens assabentaríem del canvi, però em vaig quedar parada. Abans de l’estudi en qüestió, feia dies que pensava justament en el fenomen físic contrari, el que contraresta la força centrífuga que genera la rotació; és a dir, la gravetat. Des que vaig haver de vendre’m la moto –ja no volien donar-li l’etiqueta verda– i comprar-me el feliç carretó de comprar, em sento menys ingràvida, gairebé asfàltica d’enganxada a la terra. El soroll de les coses al caure.
Entretots
Cua descomunal
Confesso que aquestes teories em sobrepassen anys llum, i jo només he baixat al Lidl a buscar quatre coses. Com que s’ha format una cua descomunal a les caixes, m’entretinc tafanejant què porten els altres als seus carros. Plàtans, la malla de taronges per al suc, cartrons de llet. En el fons, no som res tot i que ens creguem els amos d’un món que gira a la seva bola. «Con la gioia e col dolore / della gente come me». Pobres formigues humanes, sempre a la recerca d’on agafar-nos, sempre ballant aquella altra cançó d’un altre italià genial, Franco Battiato: «Cerco un centro di gravità permanente».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
