Article de Jordi Mercader Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La disputada bandera del canvi a Barcelona
La irrupció de Trias restarà vots especialment a Maragall i presumiblement també a Collboni, però els oferirà una combinació per sumar una majoria sense Colau
La futura alcaldia de Barcelona s’intueix una de les incògnites més complexes d’aclarir. El desgast d’Ada Colau és innegable, tot i que aquesta obvietat i el previsible «tots contra Colau» no té per què traduir-se en una derrota segura. Personificar el canvi serà, molt probablement, l’objecte de desig dels aspirants a impedir la reelecció de l’alcaldessa. L’argument del canvi continua sent especialment apreciat pels directors de campanya: és entenedor i motivador. Tanmateix, el fet determinant per arribar a l’alcaldia serà la capacitat de cada candidat de sumar una majoria d’investidura.
¿Qui pot aconseguir la bandera del canvi? Tots, tret de Colau, que ja va utilitzar el comodí el 2015 i ara ha de defensar, lògicament, una obra de govern. Qui ho té més difícil és Jaume Collboni per la seva condició de soci permanent de Colau, tot i que no renunciarà a onejar la bandera, per això s’ha allunyat del govern municipal en una maniobra controvertida però disruptiva. De fet, tots els aspirants presenten ombres sobre el factor de canvi que poden aportar. Xavier Trias ja va ocupar l’alcaldia i el seu full de serveis va ser minimalista. Ernest Maragall pot representar diverses coses, però el d’agent del canvi li costarà.
Entretots
El mapa de pactes s’ha modificat substancialment. La irrupció de Trias restarà vots especialment a Maragall i presumiblement també a Collboni, però els oferirà una combinació per sumar una majoria sense Colau. Paradoxalment, el candidat de Junts augmenta el nombre de combinacions, però abans, a les urnes, beneficiarà involuntàriament l’alcaldessa, al debilitar els seus adversaris. I, en cas de confirmar-se el renaixement de la transversalitat política a Catalunya amb l’acord pressupostari entre Aragonès i Illa, s’obriria tot un món per al PSC. D’igual magnitud que la del cràter provocat entre ERC i Junts. El que és prioritari per a tots i totes, tanmateix, és quedar per davant en nombre de vots ni que sigui per un.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
