L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Instruccions per apuntalar una columna
Alguns consells de Julio Camba sobre l’escriptura periodística
La casualitat va voler que acabés un llibret de Julio Camba a Madrid, fent temps a la cafeteria del Cercle de Belles Arts, on el periodista gallec acudia diàriament a jugar al dòmino amb la facilitat d’un tafur. Es titula Maneras de ser periodista, i el va publicar fa anys l’editorial Llibres del K.O. Continuo llegint-los, els uns i les altres, per si s’enganxa alguna cosa, perquè ja fa gairebé cinc mesos que vaig caure de potetes en el cub de l’article (gairebé) diari i encara estic en l’ajust de femelles, ritmes, dubtes, sospirs. Camba sabia del que parlava. Alguns apunts al vol:
Entretots
Els diaris no necessiten genis. Les persones meravelloses que encara llegeixen diaris volen exactitud, rapidesa, claredat.
No t’atabalis. Unes vegades, la columna surt fluida com un fil de seda; d’altres, cal extreure-la de la roca amb el martell percussor. Però sempre surt.
És omnívora, menja de tot: el fred o la calor, la política o la literatura, el succés d’ahir o les teories d’Einstein. Si la musa no baixa, encén la cuina de carbó amb el bufador.
Apollinaire va dir que els déus donen el primer vers als poetes, però «als columnistes no els donen res». (Això no és de Camba, sinó de Raúl del Pozo. És igual).
Fica un alemany a la teva oficina. S’aconsegueix poc sense mètode i disciplina. Sí, ja ho sé, la bohèmia ajuntalletres sol preferir l’espontaneïtat i el ‘flow’. Sovint, somiaràs escanyar-lo, però asseu l’alemany a la teva taula una estona, a primeríssima hora del matí, abans que irrompi el món.
Rendibilitza tot el que et passi, fins i tot les canyes amb els amics.
El text acabarà convertint-se en el termòmetre de la jornada. «Si la columna surt fogosa, moguda, estructurada, viva i harmònica», estàs gairebé salvat. «Ja m’és igual arrossegar-me tot el dia entre els llits del dolor i els llits de l’amor». (Això no és de Camba, sinó de Umbral).
Cal pastar el pa amb la certesa que sortirà bé. Cal pastar el pa amb pànic «que es cremi, que surti cru, que no li agradi a ningú». Escriure o pastar el pa. No hi ha cap diferència. (Això no és de Camba, sinó de Leila Guerriero).
Notícies relacionades«Un columnista és un terrisser: al principi, intentes fer un càntir i et surt un xurro però, amb la pràctica, vas trobant la manera». S’aprèn llegint els millors. Algun dia lluminós aconsegueixes que el càntir sembli de ceràmica de Sargadelos. (Això no és de Camba, sinó de Rosa Palo).
La part bona d’escriure (gairebé) diàriament és que et dilueixes en el temps, en el riu cabalós de la vida. Demà ningú recordarà la tonteria escrita avui. I així successivament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
