Article de Jorge Dezcallar Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Revolta o revolució a l’Iran
El sociòleg Hossein Bashiriyeh va sistematitzar en vuit els requisits necessaris perquè una revolta es converteixi en revolució i pugui fer caure un règim
A l’Iran continuen les manifestacions per la mort de Mahsa Amini per no portar correctament el vel amb què s’obliga a cobrir-se les dones. No és la primera vegada que els iranians protesten contra el règim, ja que ja ho van fer massivament el 2001, el 2009 i el 2017 amb motius diferents, però que revelen una recurrent desafecció de la població amb els clergues en el poder. Actualment, els manifestants criden «Dona, vida, llibertat» en defensa de la igualtat i la dignitat de les dones i estan sent reprimits amb brutalitat, fins al punt que la UE acaba d’imposar més sancions a persones i entitats vinculades a aquesta repressió, i el Parlament Europeu vol declarar organització terrorista la Guàrdia Revolucionària, cosa que exigeix la decisió prèvia d’un tribunal de justícia.
Un article de Sajjad Safael de l’Institut Max Planck de Munic m’ha fet conèixer un interessant estudi del sociòleg Hossein Bashiriyeh, que arran de les manifestacions que hi va haver a l’Iran per la tupinada electoral del 2009 va sistematitzar en vuit els requisits necessaris perquè una revolta es converteixi en revolució i pugui fer caure el règim. Val la pena fer-los un cop d’ull.
El primer és que el Govern no tingui legitimitat i aquesta condició sembla que es dona a l’Iran, on els 12 membres (designats, no elegits) de l’anomenat Consell de Guardians filtren implacablement els que poden participar en les eleccions i en les últimes, les del 2021, van impedir presentar-se a qualsevol persona que pogués amenaçar el triomf del candidat oficial, Ebrahim Raisi.
El segon és que l’elit governant es divideixi i aquesta condició em temo que no es dona. Els clergues, els Guardians de la Revolució, les milícies Basij, l’Exèrcit, l’aparell judicial i els serveis d’intel·ligència són una pinya i barren el pas a tot canvi que posi en perill els seus interessos.
El tercer és una mala gestió governamental i aquesta no crec que ningú la discuteixi, perquè els iranians fa anys que veuen com es deteriora el seu nivell de vida, tot i que els governants donin la culpa a les sancions nord-americanes, que sens dubte ajuden. De la corrupció s'estimen més no parlar-ne.
El quart requisit de Bashiriyeh és la debilitat del règim per reprimir les protestes i tampoc es dona, perquè ha respost amb una repressió brutal que ha causat 481 morts segons l’ONG Iran Human Rights, amb seu a Oslo. També hi hauria 15.000 detinguts (entre ells, figures de l’esport i de l’espectacle) i diversos penjats, alguns en públic per a escarment general. El règim iranià no és feble.
El cinquè és que el descontentament popular es dirigeixi contra el Govern i aquesta condició també sembla que es compleix, perquè a la indignació produïda per la mort de Mahsa Amini s’hi uneix el descontentament per la corrupció, la falta de participació política, les dificultats per arribar a final de mes, l’atur, la inflació, la manca de llibertats, etcètera.
El sisè requisit té a veure amb la facilitat per comunicar-se els manifestants entre si i aquesta condició també es dona, gràcies a xarxes socials com TikTok i Instagram, cosa que també explica la joventut del 41% dels detinguts.
El setè exigeix que hi hagi líders visibles dirigint les manifestacions i, a diferència del 2009, aquesta vegada no n’hi ha. Això en dificulta l’eliminació però també treu capacitat organitzadora.
La vuitena condició és que la protesta estigui recolzada per una ideologia que propugni un canvi polític radical i a l’Iran això tampoc és clar, perquè els manifestants es podrien desmobilitzar si s’eliminés el vel.
Notícies relacionadesLa conclusió és que a l’Iran només se’n donen avui amb claredat les condicions 1, 3, 5 i 6 i amb aquests elements no sembla que les protestes actuals posin en perill l’estabilitat del règim creat per l’aiatol·là Khomeini el 1979.
Se m’ocorre que podria ser interessant projectar aquestes mateixes vuit condicions a les revoltes que tenen lloc al Perú, després de la detenció del president Pedro Castillo per intentar fer un autocop d’Estat. Els manifestants exigeixen amb violència la dimissió de la presidenta Boluarte i s’han trobat amb una dura repressió, que ha provocat nombrosos morts i ferits. ¿Es donen al Perú les condicions que exigeix Bashiriyeh per a la caiguda del Govern? És un exercici que els convido a fer, perquè pot posar una mica de llum sobre el futur immediat del país andí.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
