Una Copa contra l’avorriment

Si vostès van escollir dissabte una via diferent d’oci, els envejo. Puc imaginar la satisfacció quan, al revisar la classificació, hagin comprovat que ha sigut un cap de setmana rodó per al Barça quant a resultats. No han hagut de pagar el peatge d’avorrir-se durant 90 minuts i, en canvi, disfruten com la resta de veure el seu equip més líder, amb 5 punts d’avantatge respecte al Madrid.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

La part bona que té el futbol és que el cansament que provoquen aquests partits passa ràpid davant la perspectiva de moments millors. I l’horitzó del clàssic permet que les dues aficions recuperin interès per aquesta competició, que està per sota de la Lliga quant a prestigi, però que garanteix emoció i guanya valor quan es creua l’etern rival al camí. Preguntin-ho si no a aquell Madrid de Mourinho que va celebrar aquest títol amb més eufòria que algunes de les Champions que ha guanyat.

No sabem el resultat d’aquesta semifinal, potser el Barça reafirmarà aquesta superioritat que vam veure a l’Aràbia o potser el Madrid la revertirà. Però el que ja tenim garantit per endavant és que passaran coses. Perquè un clàssic assegura emocions, i quan encara tens a la retina el no-res de Montilivi, això és suficient. Una lliga és molt llarga i ja se sap que hi ha alguns partits soporífers, però quan el divertiment passa a ser-ne l’excepció, pot ser que un altre dia triïs veure una bona pel·lícula o tapar-te amb la manta mentre dorms al sofà. El clàssic ens despertarà, però esperem que Xavi sigui el primer interessat a evitar que el seu equip ens avorreixi.