Gàrgoles | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
D’esvàstiques, ofenses i humors
En el cas de ‘Zona Franca’, tant el guió com la gravació de l’espai podien haver alertat TV-3 del ‘pecat’ de contractar algú que ja comptaves que faria aquest tipus d’humor
Vaig veure l’“exageració paròdica” en la qual l’humorista Manel Vidal Boix “va utilitzar l’esvàstica en un sentit figurat” per parlar de la ubicació política del votant del PSC en un hipotètic gràfic de quadrants (dretes/esquerres/autoritaris/liberals), en el qual el primer s’estenia fins a la frontera de la indignació amb unes caselles estrafetes que configuraven la creu gammada. De resultes d’aquell gag, el director de TV-3, Sígfrid Gras, va expulsar Vidal del programa ‘Zona Franca’, perquè “va traspassar tots els límits”. Ara hi reflexiono. Les primeres cometes que he fet servir, per exemple, són de Juan Soto Ivars, company d’aquest diari i amic amb qui discrepo força sovint i que no és precisament gens sospitós de combregar amb els plantejaments ètics i estètics de Joel Díaz i companyia. Soto parla d’una “hipèrbole” i sosté, com afirma Vidal, que el col•laborador del programa no va dir ‘nazi’ al PSC i que “li sembla inenarrable que s’acomiadi un humorista per la lectura literal d’una ironia”. En aquesta mateixa línia, el filòsof Pau Luque, a ‘El País’, adverteix que Vidal “va mirar d’ofendre amb una broma” i que “l’acudit va ofendre’m, naturalment, però és que per això van contractar-lo, i ja em sembla bé”.
Tant el ‘late show’ de TV-3 com “l’enigmàtica barreja d’intel•ligència i vulgaritat de l’humor de Vidal” a mi més aviat em deixen fred. O potser una mica més que això. En l’hipotètic gràfic de quadrants que configurés la meva ubicació envers ‘Zona Franca’ (avorrit/divertit/barroer/elegant) em situaria a l’extrem esquerre (avorrit, barroer), en el qual podria dibuixar una ganyota que esdevingués indiferència màxima, gelor absoluta. I just per això, perquè no m’agrada, puc defensar “el dret de Vidal a ofendre’”, com afirma Pau Luque, tot i que, en el meu cas, més que ofendre m’atordeix amb bromes mediocres.
Entretots
Almenys Vidal i Díaz (que acaba de deixar el programa, en la impossibilitat de continuar davant una decisió “injusta i inacceptable”) no han estat hipòcrites, perquè tant el guió (amb gràfic inclòs) com la gravació de l’espai (que no és en directe) podien haver alertat TV-3 (¡ho podien saber abans!) del ‘pecat’ de contractar algú que ja comptaves que faria aquest tipus d’humor. En la solemnitat de la reacció corporativa (de la CCMA) s’amaga el rebuig a la banalitat o, pitjor, la banal prepotència i la ceguesa mesquina (una ofensa intransigent) de qui no creu en la llibertat que predica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
