La culpa és del maleït corredor mediterrani

Aquests dies sona pels megàfons una nova cançó per justificar els retards. Ara és culpa del corredor mediterrani. Sí, aquest corredor que ha unit fins i tot els empresaris valencians amb els catalans que desitgen una bona via de comunicació per exportar els seus productes. Aquest corredor que sembla la Sagrada Família, només que d’aquesta són apreciables els avenços i la ciutat de Barcelona treu un suc extraordinari.

El corredor continua sense ser una realitat i molt menys s’ha fet visible a Catalunya, tant que sovint sembla una de les preses de pèl més grans i una conseqüència directa d’aquesta Espanya radial que van fer seva tant Felipe com Aznar. Es pot recordar que l’alta velocitat europea va començar de Madrid a Sevilla, quina paradoxa. Almenys en aquesta ocasió es podria haver plantejat de Tarragona al Pirineu.

Notícies relacionades

Revisió al corredor: què ha passat fins ara i què passarà

1.500 empresaris es reuneixen a Barcelona per demanar que s’acabi el corredor mediterrani

Doncs bé, ara resulta que és el corredor mediterrani el culpable del despropòsit a la xarxa de rodalies que creua una de les regions més poblades no ja de la província, sinó de la Península.

Hi ha qui retreu a Rufián que no aprofités la negociació dels pressupostos a les Corts per reclamar inversions, cosa que resulta realment hilarant. Primer, perquè allò de les inversions a Rodalies fa 15 anys que ho sentim com una matraca. ‘Pluja de milions’ van arribar a titular abans. Potser se’n van anar per la claveguera. Però la pregunta que cau com una llosa és si el deure i la responsabilitat de millorar Rodalies és de Rufián i els indepes. Seria inaudit que no fos el Govern de torn qui vetllés d’ofici per això. O que no fos amb la resta de diputats catalans no ‘indepes’ que hi ha al Congrés. Inclosa la ministra Raquel Sánchez, exalcaldessa de Gavà. Perquè això ens portaria a conclusions fulminants.