Instruments per ordenar la sanitat

Ara ja fa dos anys que més de tres-cents recercadors de l’àrea de ciències de la salut i de l’economia i la gestió sanitària demanaren la creació d’una agència per posar ordre, avaluar i prioritzar les prestacions sanitàries, a fi i efecte de reconduir tots aquells avenços tecnològics per tal que no acabin amb el nostre sistema de salut. La resposta governamental fou nul·la. Ja sabíem tots el que havia costat que el govern de torn al seu dia acceptés una Oficina Pressupostària (a l’estil de la Congressional Budget Office) en versió succedània (professor Barea - president Aznar), o la creació de l’Airef (versió Escrivá, davant el ministre Montoro). Però de la necessitat, com al seu dia l’exigència de la Unió Europea per posar ordre a la despesa pública espanyola, en va saber fer virtut. I l’Airef és avui un referent, ni que sigui de l’avaluació 'ex post' i simples recomanacions, d’algunes partides de despesa. De manera que, amb tots els diners que cauen ara del cel europeu pel fons Next Generation, el context sembla de nou d’allò més oportú: la creació de la HispaNice, una agència independent per a l’avaluació 'ex ante' de nous tractaments i prestacions, amb un mínim d'objectivitat que doni credibilitat a les propostes de priorització, a l’estil de les millors institucions europees. Doncs no. Ni el Ministeri de Sanitat, ni el d’Economia ni el d’Hisenda i Administració Pública contemplen aquesta 'agencialització' d’un problema, el de la relació dels costos amb l’efectivitat, que, portat políticament, els pot esclatar a les mans. Tot i les promeses de la Direcció General de Farmàcia, a la primera línia d’aquesta patata calenta de valorar si el que es fa a la sanitat val el que costa, cap moviment ni en el sentit anglès de la HispaNice reclamada, ni de la corresponent agència alemanya, sueca o francesa. Es resisteixen a perdre discrecionalitat, a la voluntat d’influir políticament en qüestions tècniques com són les d’avaluació, per no renunciar a parcel·les respecte d’altres ministeris. I qui dia passa any empeny, tot i que els problemes al nostre sistema sanitari s’acumulen.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La redescoberta d’uns és avui fer pilotar aquestes tasques també sobre la pròpia Airef. Error. La reputació d’aquesta institució no aguantarà la priorització aplicada a tractaments que visualitzin discriminació entre beneficiaris. Ni pels mètodes requerits ni per l’especialització necessària té sentit engreixar sense parar les plantilles de professionals sobrevinguts a aquestes noves tasques, quan al congelador hi ha la creació de l’Agència de Salut Pública, que quedarà així financerament limitada per valoracions alienes. Tampoc és l’Airef substitut del treball de bones universitats i grups de recerca per a les metodologies requerides, ni té la credibilitat que per bé o per mal té l’acadèmia, tan heterogènia políticament com lliure i preparada en el mon científic. Un consell assessor de l’Airef -que, per cert, no compta amb cap analista del país- no es pot dedicar a intermediar perquè les tasques s’acabin encarregant a tercers, amb un cost de transacció addicional, i això sí, mantenint el filtre de la seva direcció, molt més propera al nomenament polític.

És descoratjador lluitar per transformar una política pública estatal tan esbiaixada, en què costa tant regenerar les velles maneres amb què actuen els poders centrals de l’Estat. Només el control del finançament impedeix que des dels territoris alguns innovin, apropant-nos a una modernitat que es resisteix.