¿Què passa amb el festival de Pedralbes?

Quan parlem d'endegar projectes industrials tothom sap que el temps és important i, per tant, l'administració prepara concursos o atorga subvencions amb l'anticipació necessària. Quan parlem de cultura aquesta premissa igualment imprescindible s'esvaeix com si la producció, la contractació o la simple comercialització fossin elements que es poden improvisar. Tots recordem una (no puc assegurar que sigui certa tot i que ha fet fortuna) anècdota, en la qual un antic president de la Generalitat, després de presenciar un espectacle teatral d'una famosa companyia catalana, va baixar a camerinos a saludar els actors i després de felicitar-los els va dir: –això que fan està molt bé, però vostès de què treballen?–. Hi ha qui deu pensar que la gestió de la cultura la fan els que guanyen molts diners i tenen temps lliure.

El Festival de Pedralbes és un bon exemple d'aquest desaire que fan els administradors poc avesats en el funcionament de la cultura perquè després de dos anys de pròrrogues malfiades, la Generalitat treu un concurs per fer un festival a quatre mesos vista i amb unes bases autènticament delirants.

Anem a pams. El Festival de Pedralbes és una iniciativa privada que neix fa deu anys i que s'ha consolidat amb una programació musical de qualitat, que aplega intèrprets i grups catalans, espanyols i internacionals força coneguts en un entorn amable on és possible sopar, prendre una copa i escoltar abans o després de les actuacions estel·lars propostes musicals emergents. Es tracta d'un format habitual a poblacions turístiques com Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell o Sitges, entre d’altres. El mèrit del promotor és el d'haver endegat una proposta molt assajada en entorns d'estiueig a Barcelona, competint amb una oferta molt més gran i diversa.

Amb independència que el procés d'adjudicació inicial fos discutible, el cert és que el promotor ha assumit el risc d'un projecte inexistent, tothora que ha reclamat públicament i privadament que s'iniciés un procés concursal conforme a normes legals. A ningú li ha de fer por participar d'un concurs amb l'avantatge legítima del treball fet en els darrers anys.

Però el concurs no s'ha fet fins ara, just tres mesos abans de començar el festival d'enguany. Tard i malament, atès que la Generalitat ha tingut temps de sobres per normalitzar un projecte sòlid, desitjat per la ciutat i sobretot amb la complicitat d'uns públics que l'omplen any rere any.

Hom no es pot sostraure a la història, i per això cal suposar que un concurs per atorgar la gestió d'un espai i d'un festival (per cert, amb un nom que és propietat moral de qui el va endegar) ha d'analitzar tot allò que ha aportat a la ciutat i que convé preservar. Però vet aquí que el concurs surt amb uns criteris de puntuació que dupliquen el cànon que cal pagar, atorguen 50 punts sobre 100 a qui incrementi l'oferta econòmica i 25 a qui programi artistes catalans, dones o nous talents i a més a més no s'estableix cap mena de col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, qui òbviament no forma part del jurat.

On s'ha vist que la cultura funcioni a preu fet, circumstància que obliga a rebaixar la qualitat dels artistes, que no importi el preu de les entrades o que s'oblidi el llegat d'un projecte consolidat. Amb independència de qui acabi guanyant aquest concurs, és un desori que la seva gestió no obeeixi a cap dels criteris bàsics d'una política cultural: complicitat amb el territori, consolidació d'experiències i apoderament dels agents implicats; més aviat sembla que hi hagi quelcom amagat que disfressa una inequívoca voluntat de canviar-hi els protagonistes.

Notícies relacionades

El Festival de Pedralbes alerta que perilla la pròxima edició

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Ja fa anys que el permís per fer aquest Festival dona voltes. El Districte de les Corts ha fet bous i esquelles perquè no es perdi sempre amb complicitats més personals que institucionals del Govern, la qual cosa referma una trista realitat en el món de la cultura: la de solucionar fets consumats en la mesura que les contractacions i la venda d'entrades es realitzen amb molta més anticipació que la burocràcia pública.

El Festival de Pedralbes no és un projecte de política cultural pública (prova d'això és la nul·la implicació del Departament). És una simple concessió d'espai públic, com passa a Sant Pau per fer un festival de llums, a la Sala Oval per fer els Gaudí, als carrers del Gòtic per fer la Fira de Santa Llúcia o als Jardins del Museu Marítim per celebrar-hi Nadal. Evidentment, cal adjudicar-ho conforme a llei i al millor projecte, però també hauria d'atendre els principis de proporcionalitat econòmica, prioritat a la millor programació i col·laboració amb el territori que l'acull. Vaja, que no estem parlant del Grec (per parlar d'un projecte de la política cultural municipal) o de la Fira de Cultura Tradicional de Manresa per citar-ne una altra de la Generalitat.