Article de Jordi Mercader Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Illa administra quina a Aragonès
En els republicans haurà pesat l’agradable sensació de mantenir-se al Govern i en els socialistes, el deliciós retrobament amb la centralitat política
L’acord d’ERC i el PSC per aprovar els pressupostos del 2023 és un èxit de la transversalitat i la responsabilitat tan rellevant com efímera, a jutjar per les declaracions dels seus protagonistes. Pere Aragonès pot seguir al Palau després d’assaborir la quina administrada pels socialistes per fer-li notar la seva minoria absoluta i Salvador Illa trenca l’aïllament que per al PSC voldrien tots els independentistes, tot i que per a això hagi hagut d’acceptar el joc dels sinònims per reviure les grans infraestructures exigides. És el que tenen els pactes arriscats, que fins i tot s’ha d’acordar el marge de discrepàncies en les reaccions posteriors per tirar-los endavant.
Cap sorpresa, tret de la tristesa de Jéssica Albiach en la seva compareixença, segurament molt conscient que ara mateix no firmaria el que republicans i socialistes han firmat per a alegria de gairebé tot el país. El pressupost més expansiu de la història, segons el president Aragonès, ha tirat endavant perquè ERC ha deixat per a un altre moment fer la competència a la CUP i els Comuns i perquè el PSC, alliberat del marcatge de Ciutadans per incompareixença d’aquests, ha assumit que la governabilitat de Catalunya en els pròxims anys passarà pel diàleg amb els republicans.
En els republicans haurà pesat l’agradable sensació de mantenir-se al Govern i també la força de l’aritmètica parlamentària. I en els socialistes, el deliciós retrobament amb la centralitat política. A cap dels dos partits se’ls escapa que l’acord ofereix als seus adversaris pólvora retòrica. Junts profetitza alegrement un nou tripartit que els reservi a ells el flanc independentista. El PP desplega amb afany el seu relat apocalíptic de l’abraçada del PSC als malvats independentistes per reclamar la bandera constitucionalista per a ells sols. Res nou, tret que Cataluya té pressupostos i que els pactes municipals guanyaran en combinacions, especialment a Barcelona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
