La Tribuna Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sense drecera per a Ucraïna
Els líders europeus mostren que estan amb Kíiv, però l’horitzó d’entrada a la UE que es planteja Zelenski és lluny de la realitat
Farem un petit espóiler sobre el que oferirà la cimera UE-Ucrania:no hi haurà un accés ràpid d’Ucraïna a l’UE. Durant els últims dies el primer ministre ucraïnès, Denís Xmihal, en la preparació de la cimera, va declarar que l’objectiu era poder incorporar-se a la UE durant els dos pròxims anys. De segur que algú a Brussel·les es va ennuegar quan va sentir aquesta afirmació. Segons les diverses filtracions de la declaració final de la cimera, sembla que el Govern ucraïnès està apostant per un horitzó que no té res a veure amb la realitat d’un procés d’ampliació, especialment si et trobes en un estat de guerra. No es pot negar la indubtable càrrega simbòlica que té aquesta cimera UE-Ucraïna, primer per celebrar-se a Kíiv, i segon perquè aquest fet se suma a la recent decisió adoptada per Alemanya de donar llum verda perquè els carros de combat Leopard puguin ser desplaçats al teatre d’operacions de la guerra. La UE i els seus estats membres envien un missatge clar al Kremlin de la seva unitat infrangible en el suport a Ucraïna.
Amb aquesta reunió els líders europeus mostren que estan amb Ucraïna, fins i tot fan la cimera en un territori amenaçat per la guerra, però no van més enllà de l’oferiment d’una solidaritat que inclogui una adhesió ràpida. Si les autoritats ucraïneses pensaven que les raons morals pesarien més en aquest procés que la mateixa dinàmica i voluntat política dels estats membres de la UE, estaven profundament equivocades. Des de les bones intencions, el que ofereix la UE és la cobertura dels aliats en temps difícils. Suport econòmic, industrial, energètic i un bon pla d’inversions per a la reconstrucció del país una vegada acabi la guerra, i tots els ànims possibles acompanyats de carros de combat, però, de moment, aquest és el límit. El que Ucraïna demana, a més de carros de combat, F-16 i submarins, és una adhesió ràpida a les estructures europees apel·lant a una qüestió moral per part dels aliats europeus. No sembla que, en aquesta ocasió, estar posant els morts li serveixi per arribar a aquest objectiu. Un objectiu, per cert, que forma part del pla de victòria de Zelenski, juntament amb la tornada a les fronteres de 1991, la posada a disposició de la justícia internacional dels criminals de guerra i la reconstrucció del país.
Tanmateix, en aquesta ocasió la decisió es torna molt complicada en el camp polític i molt complexa en el procedimental, tot i que sabem que quan hi ha voluntat política tot és possible d’aconseguir. De fet, la guerra ha demostrat que fins i tot un mastodont burocràtic com la UE és capaç de prendre decisions quan el temps apressa i, sobretot, quan la percepció d’amenaça se sent molt pròxima, i així s’ha comprovat amb l’aprovació ràpida dels paquets de sancions contra Rússia. No hi haurà excepcionalitats en l’adhesió i Ucraïna, igual com la resta de candidats, haurà de passar per diverses fases prèvies que, en ocasions, com en el cas dels Balcans occidentals, poden convertir-se en dècades d’espera a les portes de la UE. Les pressions per atorgar-li una excepcionalitat a Ucraïna, com també va passar a Ramstein, tampoc han faltat. Polònia i els bàltics han tornat a pressionar per aconseguir arribar als seus objectius, en aquest cas una via accelerada d’adhesió. Les declaracions que s’han filtrat en diversos mitjans sobre els detalls d’aquesta cimera mostren com el discurs de la moralitat tot ho filtra, així qualsevol moviment que no inclogui acceleració és qualificat de ser col·laborador dels russos i «qualsevol cosa que faci olor de crítica d’Ucraïna es considera gairebé heretgia o col·laboració amb els russos». Sembla que des d’algunes cancelleries no s’adonin que totes aquestes maniobres orquestrals no afavoreixen en res el camí d’Ucraïna cap a la UE i no fan més que generar unes expectatives que, pel que fa a una bona part dels estats membres, se situen en una possibilitat remota. A Ucraïna li queda un llarg camí per recórrer i, mentrestant, és convenient que ajusti el seu Estat de dret, lluiti activament contra la corrupció i protegeixi de manera decidida les seves minories.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
