NEWSLETTER
¿Ha nascut la confiança entre Illa i Aragonès?
L’acord entre el PSC i Esquerra perquè Catalunya tingui pressupostos el 2023 és, en si mateix, una bona notícia. Malgrat la inestabilitat generada per la marxa/expulsió de Junts del Govern, la Generalitat podrà funcionar amb normalitat, cosa que impacta positivament sobre la societat i l’economia. D’igual manera que ho fan els pressupostos de l’Estat i de Barcelona, que han sigut aprovats amb suports similars. Econòmicament, aquests pressupostos no tenien gaire misteri. El marge de despesa discrecional de la Generalitat és relativament limitat i molt inercial. El que s’ha fet bàsicament és aplicar els correctius de la UE i d’Espanya a la inflació per sostenir els serveis públics. El que es va aprovar aquest dijous no difereix del que va deixar escrit Jaume Giró, que ja estava pensat perquè ho votessin els Comuns i el PSC. Políticament, l’assumpte té moltes derivades. El PSC recupera protagonisme i centralitat d’acord amb la seva condició de primer partit del Parlament. Esquerra guanya un any de legislatura amb 33 diputats. Es trenca la política de blocs imperant des de fa una dècada. I Junts fa el ridícul davant el mateix mirall de la seva actual extravagància: no vota uns pressupostos que ha fet i torna a la pantalla del 2008 agitant el fantasma d’un tripartit que ja no reivindiquen ni els que el van firmar. La vida continua, però ja no és igual.
El que passi en els pròxims mesos, el fantasma de l’avanç electoral segueix allà, depèn de dos factors. El primer és la dinàmica electoral. Quan venci aquest pressupost hauran passat les eleccions municipals i les generals. El PSC i Esquerra es mesuren en els dos fronts i la correlació de forces al desembre pot desencadenar més proximitat en el futur o una ruptura abrupta amb eleccions anticipades al juliol o al novembre. El segon és determinar si entre Pere Aragonès i Salvador Illa s’ha forjat una mínima confiança personal i política que no existia a l’inici de la negociació. El llenguatge del cos en la firma de l’acord faria pensar que no, però el redactat final indica que sí, ja que el compliment depèn que es mantingui el compromís en el temps. Només aquesta confiança pot permetre defugir els incidents del dia a dia amb un govern sense suport acordat. Ja ho veurem.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Salvador Illa ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Pressupostos Generalitat de Catalunya PSC PSC Pere Aragonès Junts per Catalunya
